Per què Biden serà un bon president
Primer, perquè és difícil ser pitjor que Trump. Costa creure que un personatge barroer, insolent, sense cultura ni idiomes i sense la sensibilitat social que cal per governar un país arribi a liderar la primera potència mundial.
En segon lloc, perquè, en el primer discurs com a president electe, ja va deixar molt clara la seva prioritat d’acabar amb la demonització contínua de l’oponent que feia Trump. El nivell de crispació, confrontament i polarització que el republicà, amb la inestimable col·laboració de les xarxes socials, ha aconseguit no s’havia vist mai. Als EUA, la rivalitat entre els dos primers, i gairebé únics, partits ha estat sempre intensa i passional, però no basada en l’odi. Un cop elegit un president, en general, els americans n’han estat orgullosos, com ho estan del país i de la bandera. I és bo que sigui així, ja que un governant necessita saber que governa per a tots, i no només per a qui l’ha escollit. Biden això ho té molt clar. Una de les seves prioritats serà acabar amb el clima de crispació i odi cap a l’adversari polític que porta quatre anys instal·lat als Estats Units, de la mà de Trump.
I, en tercer lloc, perquè Biden és avorrit. Els seus mítings i discursos eren un veritable rotllo sobre les diverses estratègies i aproximacions programàtiques que calia fer. Estem en un moment en què ens calen bons gestors i no personatges de circ i mediàtics. Aquest és un perill cap al qual va el món. Correm el risc que en aquesta societat dels continguts eteris, dels tiktoks, instagrams i vídeos virals de trenta segons, atribuïm i demanem als que governen que formin part d’aquest producte de consum que són els continguts.
Doncs no. Les xorrades i ximpleries dels vídeos i mems no han de ser l’espai de generació d’afecció política. El món no es governa des de les xarxes socials, sinó des de les decisions. Decisions avorrides però necessàries, treball d’anàlisi, càlcul de les millors decisions segons models estadístics o necessitats socials. I no a partir de l’impacte d’una decisió als dispositius mòbils de la població o dels programes informatius. Necessitem un president americà seriós, educat, ben informat i, sobretot, que prengui decisions, que en aquest món global també ens afecten, d’acord a paràmetres tecnocràtics, i no mediàtics.
