Tot el que cal per guanyar
Malgrat l’exabrupte inicial, convindria evitar la pulsió infantil de comentar penals i preguntar-nos què fa que últimament el Barça no guanyi ni el Madrid ni ningú.
Se’n diu elit, i guanyar-hi és dificilíssim. Per fer-ho calen moltes intencions compartides, moltes voluntats sumades. I el Barça, amb el seu pressupost i la seva plantilla, no guanya ningú.
Potser hi té a veure el fet que des de fa una dècada el projecte del Barça no es basa en la pilota sinó en esborrar l’herència cruyffista. Sí, els Chicago Bulls renegant de Jordan i el Museu Picasso evitant tot artista amb arrels malaguenyes, això és el Barça avui. Comparin amb el Madrid, la seva nèmesi. Un club cínic que no necessita estímuls estètics ni res que no siguin les sumes de tres punts, les lligues guanyades, els horrors perpetrats. És el seu pla. El segueixen. I punt.
Aquí no tenim rumb: Riqui Puig jeu en un racó i ens vam gastar 400 milions d’euros en Coutinho, Griezmann i Dembélé.
Afegim-hi que en deu mesos hem conegut tres entrenadors, que hem passat temporades senceres en què el directiu responsable de l’àrea esportiva era un expert en fingers d’aeroport, que cap exjugador de prestigi ha volgut aterrar aquí.
Seguim cap avall. Amb el club condemnat, Paulinhos a raig i l’entitat pagant per increpar les seves llegendes a les xarxes, la llarga nit del bartorosellisme va fer que el vestidor es bunqueritzés, aguantés la paradeta amb títols i aconseguís un poder desmesurat que va impedir la renovació que la biologia aconsellava. El vestidor del Barça, siguem-ne conscients, avui no és un lloc feliç. Ja no.
Nuñisme 3.0 blindat pel covid
I acabem. En els corrents atmosfèrics en què es dirimeix el clàssic, en la dimensió en què Di Stéfano i Kubala lluiten una pilota i Rivaldo i Hierro s’encaren entre perdigons de saliva, allà tota força suma. I la de la massa social culer és dubtosa. Molts ja no segueixen l’equip. Altres anhelen, també contra el Madrid, que una derrota pugui enllestir el malson del nuñisme 3.0 que el covid ha blindat.
Avui és un dia nefast, la setmana serà duríssima. A alguns ens alleujarà el retall de Messi a Ramos i la certesa que hi va haver un temps, quan el Barça volia ser el Barça, en què el xut posterior era gol. I això ens recordarà tot el que cal per guanyar.
