Què passa si guanya... Lectures dels possibles resultats del 20-D
Més enllà dels trucs de màgia discursius, hi haurà un veredicte que serà inapel·lable i molt visual: quina candidatura és la més votada a Catalunya
BarcelonaEl resultat del 27-S va donar lloc a diferents interpretacions en què cadascun dels actors en joc va intentar imposar el seu relat. Per als independentistes, la victòria va ser clara i els 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP legitimen l’inici del procés cap a l’estat propi. Per als unionistes, el 27-S es va demostrar que la majoria de catalans, concretament un 52%, estan en contra de la independència i, per tant, són ells els que van guanyar el plebiscit.
Davant d’aquest xoc de relats, d’aquest impàs en què ningú és capaç de convèncer l’altre, el 20-D agafa una rellevància especial, perquè en funció del resultat es reforçarà una hipòtesi o una altra. Aquella nit cadascú farà els seus números, les seves sumes i restes per candidatures i per blocs per justificar un guió preestablert. Un exemple: d’entrada és previsible que l’independentisme sumi menys suport que el 27-S (i més si tenim en compte que la CUP no es presenta), però si la comparació es fa amb el resultat del 2011, en què només ERC era explícitament favorable a l’estat propi, l’avanç serà espectacular.
Però, més enllà dels trucs de màgia discursius, hi haurà un veredicte que serà inapel·lable i molt visual: quina candidatura és la més votada a Catalunya. Arribar primer en aquest context tindrà un efecte psicològic cabdal. No serà el mateix veure el Principat pintat del taronja de Ciutadans en el mapa d’Espanya que veure’l pintat del groc d’Esquerra o el blau lilós de Democràcia i Llibertat. Les lectures que se’n derivaran poden condicionar de manera determinant el futur del procés sobiranista.
Catalunya, Espanya, món
Les enquestes preveuen un frec a frec entre cinc forces i la incertesa sobre qui arribarà primer és total. En Comú Podem, Ciutadans, ERC, Democràcia i Llibertat i, fins i tot, el PSC tenen possibilitats. Una victòria de qualsevol d’ells donarà lloc a interpretacions variades i plenes de matisos.
I per acabar-ho d’adobar, cadascuna d’aquestes lectures també seran diferents segons si es fan a Catalunya, a Espanya o al món. ¿El procés es reforça o embarranca? ¿Catalunya gira a l’esquerra o aposta per la moderació? ¿S’aplega al voltant d’Artur Mas o prefereix Junqueras? ¿La CUP tindrà més incentius per investir Mas o menys? La del 20-D serà una altra nit de relats enfrontats, d’anàlisis contradictòries, de lectures interessades i de malabarismes aritmètics. Però per sort ja els podem anticipar perquè el votant jutgi quin missatge vol reforçar.
Possibles resultats i els escenaris que deixarien
QUÈ PASSA A CATALUNYA SI GUANYA...
En Comú Podem
Gir a l'esquerra
La victòria d’En Comú Podem a Catalunya certificaria la demanda d’un gir a l’esquerra, una aposta clara per la regeneració política i reforçaria la idea que la majoria dels catalans s’apleguen al voltant de la idea del referèndum. Aquest resultat qüestionaria la resolució de desconnexió del Parlament i complicaria la investidura d’Artur Mas, ja que afegiria pressió a la CUP per no votar-lo com a president.
Ciutadans
El procés, en dificultats
Una victòria de Ciutadans seria un cop psicològic terrible per a l’independentisme, que veuria impugnat el seu relat guanyador i qüestionada l’estratègia seguida després del 27-S. L’unionisme cantaria les absoltes al procés i Ciutadans es confirmaria com l’alternativa al sobiranisme. Es traslladaria que la resolució rupturista del Parlament no té prou suport popular i, a més, ha mobilitzat l’unionisme.
ERC
Junqueras i el procés, reforçats
Si ERC assoleix la primera posició en un context tan difícil, l’independentisme haurà aconseguit una victòria psicològica determinant. Significaria donar impuls al procés independentista i, alhora, confirmaria el gir a l’esquerra de la societat catalana. Pressió a la CUP per la investidura de Mas sobre la base d’un pla social ambiciós. Reforçament de la figura d’Oriol Junqueras en detriment de Mas.
Democràcia i Llobertat
Impuls al procés i a Mas
El triomf de la llista que encapçala Francesc Homs provocaria un impuls important al procés sobiranista i a la figura d’Artur Mas. Augmentaria la pressió perquè la CUP l’investeixi i es formi un nou govern. S’interpretaria com un aval a la declaració rupturista sempre que sigui Artur Mas qui condueixi tot el procés de desconnexió. Restaria arguments als partidaris d’oblidar l’herència de CDC.
PSC
Iceta i Chacón, avalats
La victòria de Carme Chacón demostraria que l’unionisme ha aconseguit imposar-se a l’independentisme gràcies a la mobilització del cinturó roig. El PSC li guanyaria la partida a Ciutadans i Iceta se sentiria reforçat davant d’Arrimadas. Impuls al federalisme via reforma de la Constitució, és a dir, la tercera via. No clar a la ruptura i al referèndum. Pressió a Mas (amb oferta inclosa?) perquè no pacti amb la CUP.
QUÈ PASSA A ESPANYA SI A CATALUNYA GUANYA...
En Comú Podem
Bastió de la nova esquerra
En funció dels resultats, Catalunya podria ser l’únic territori amb victòria de Podem i els seus aliats, cosa que remarcaria el seu perfil propi i reforçaria la figura d’Ada Colau. A Espanya es percebria que defensar el referèndum té premi a Catalunya, i que si bé el procés sobiranista pot perdre embranzida i Mas tenir problemes, en cap cas estaria mort. Catalunya seria punta de llança de la nova esquerra.
Ciutadans
Rivera, el salvador d'Espanya
Ser primera força a Catalunya convertiria Albert Rivera en el salvador d’Espanya i l’enterrador oficial del procés sobiranista. La lectura espanyola que es faria és que els catalans s’han rebel·lat contra l’opressió nacionalista i que qualsevol concessió a l’independentisme és un error i que només la mà dura funciona. Aquest resultat curtcircuitaria també la tercera via i restaria pressió per reformar la Constitució.
ERC
Problema per al nou govern
Espanya entendrà la victòria d’ERC com la constatació que l’independentisme no només resisteix sinó que es radicalitza i vira a l’esquerra. Es confirmaria com el principal problema del pròxim govern espanyol. Junqueras es perfilaria com el successor natural de Mas en el lideratge del procés. L’única esperança de Madrid seria que els sectors moderats de CDC es despengin del procés i abandonin Mas.
Democràcia i Llibertat
Fracàs de Rajoy i Sánchez
L’èxit de DL es veuria com un fracàs personal del PP i el PSOE i la seva estratègia de demonització de Mas, que hauria resultat clarament contraproduent. Madrid hauria d’assumir que no ha aconseguit derrotar l’independentisme i que el pròxim govern espanyol haurà de mantenir Mas com a interlocutor, ja que previsiblement la CUP accedirà a investir-lo. Es respirarà sensació d’oportunitat perduda.
PSC
Impuls a la tercera via
Madrid interpretaria que l’independentisme es desinfla i que la societat catalana recupera el seny. Catalunya es confirmaria com a bastió del PSOE i s’imposaria a Ciutadans en el seu bressol. Impuls a la figura de Carme Chacón, que esdevindria com un valor segur dins del PSOE, de cara a una futura cursa successòria. Aval a la reforma de la Constitució, però sense dret a decidir ni a celebrar un referèndum.
QUÈ PASSA AL MÓN SI A CATALUNYA GUANYA...
En Comú Podem
La bandera del referèndum
A l’estranger es percebria clarament que la demanda d’un referèndum continua sent molt majoritària a Catalunya, així com la crítica als partits tradicionals, associats amb la corrupció. La lectura que es faria és que la independència exprés no té el suport majoritari de la població però que el pròxim govern espanyol pot veure’s abocat a negociar un referèndum per resoldre el conflicte català.
Ciutadans
El procés i Mas, a l'UVI
El món entendria que el procés sobiranista ha embarrancat per les dificultats d’articular una majoria prou àmplia i estable a favor del trencament i que els unionistes han aprofitat el moment de feblesa de l’independentisme per fer-se forts. Les cancelleries identificarien Albert Rivera com a home clau de la política espanyola del futur. En canvi, Artur Mas es veuria com un líder derrotat i abandonat pel seu poble.
ERC
El procés accelera
A fora es consideraria que amb la victòria d’ERC el procés accelera (tot i que Madrid el donava per mort), però ara aposta per un líder nou i un gir a l’esquerra. L’estratègia de Rajoy no només no hauria aconseguit restar suports al procés sinó que els hauria augmentat i radicalitzat. Els casos de corrupció que afecten CDC han castigat la llista de Mas. El govern espanyol haurà d’afrontar el repte de Catalunya.
Democràcia i Llibertat
Catalunya no es deixa seduir
Si DL és primera força a Catalunya, la premsa internacional interpretaria que la societat catalana opta per reforçar el líder del procés però, alhora, per seguir un camí possibilista cap a la independència. Es demostra que Catalunya continua tenint una dinàmica pròpia, que no es deixa seduir pels cants de sirena de Podem, i que la mobilització independentista es manté, tot i les dificultats després del 27-S.
PSC
Bufetada a Mas
Una victòria de Chacón seria la prova que l’independentisme recula. Després de quedar a la vora de la majoria, Catalunya opta ara pel federalisme i per canviar la Constitució per vies legals. Esmena a la totalitat als plans d’Artur Mas i reforç del bipartidisme clàssic enfront dels emergents. Catalunya castiga Rajoy i el neoespanyolisme de Ciutadans, però no vol aventures ni riscos per a la seva economia.