Què li demana un nen al seu alcalde?

Barcelona¿Si poguéssiu enviar una carta al vostre alcalde per fer-li peticions, què li demanaríeu? ¿Potser reforçar el transport públic? ¿Millorar la xarxa de Bicing? ¿Arreglar les voreres desgastades? ¿Més espais verds? ¿O més lleure per a la gent gran? ¿Protegir millor els comerços emblemàtics? ¿Redoblar els esforços en favor del medi ambient? ¿Més punts verds? Les possibilitats són quasi infinites. ¿I si fóssiu nens què li demanaríeu? Aquesta és la premissa de què parteix enguany l’ARA del 20 de novembre, Dia Mundial de la Infància. El dia en què el diari sempre apareix sense fotos, amb les notícies il·lustrades amb dibuixos d’infants i adolescents.

És un dels dies importants de l’any per a l’ARA, que aquest cop compta amb la col·laboració de la Fundació Pere Tarrés. Junts han organitzat un interessant concurs literari: els nens han enviat cartes als seus alcaldes i alcaldesses demanant-los el que els ha semblat més oportú. Els esplais i els centres socioeducatius de la fundació -que celebra el 60è aniversari- han convidat els nois i noies a participar en l’estimulant concurs d’acord amb la personalitat i la idiosincràsia que sempre ha mogut la filosofia de l’esplai: l’àgora de debat, de participació, d’intercanvi de vivències i opinions, de formació de coneixement, de criteris i esperit crític. Aquest curs, amb la imminència de les eleccions municipals de la pròxima primavera, era més propici que mai abordar la relació dels nens amb la política de proximitat i estimular-los a dialogar a distància amb els alcaldes, alhora que potenciar la seva capacitat expressiva i literària a través d’un gènere tan antic i apassionant com l’epistolar.

Ahir a la tarda, a l’aula magna de la Fundació Pere Tarrés -amb la divertida conducció del grup de pallasses El Rinclowncito- es van entregar els premis a les millors cartes enviades als alcaldes. Caldrà esperar fins al diumenge dia 18 per llegir-les (es publicaran a l’ Ara Diumenge ), però alguns dels participants ens van avançar el contingut de les seves demandes. La Natàlia, la Nerea i la Mireia, de l’esplai La Sagrera, demanen a Ada Colau que hi hagi més parcs per a gossos i més places d’aparcament al carrer. També un reforç de la seguretat i posar més contenidors d’escombraries. Des del Punt i Seguit de Berga, el Najim, l’Hicham i el Tarik demanen a Montserrat Venturós que arregli el paviment dels carrers, ja que en algun cas “sembla que hi hagi volcans”. També que l’Ajuntament s’esforci una mica més en el disseny dels parcs infantils, ja que “són tots iguals”; el que els agradaria és que els distingissin una mica per edats, perquè els més petits poguessin gaudir de jocs diferents als dels adolescents. Per la seva banda, a la Maria, del centre socioeducatiu del Poblenou, també li agradaria que hi hagués més aparcaments de cotxes i motos i alhora més rutes hàbils per sortir a passejar. Ah, i més piscines! I més equipaments esportius! I, si pogués ser, aconseguir que a l’escola les classes fossin una mica més divertides. En especial, les de mates.

“No demanem favors”

El director adjunt de l’ARA, Ignasi Aragay, va destacar que des que va néixer el diari ha mostrat especial interès a explicar realitats vinculades amb l’educació i el lleure infantil: “Ens sembla molt important explicar de què va la formació i la pedagogia dels ciutadans que seran el nostre futur”, recalca. I en aquest ordre de coses, el diari del 20 de novembre és una experiència fonamental. Per la seva banda, Josep Oriol Pujol, director general de Pere Tarrés, destaca que una activitat com aquesta redunda de manera molt interessant i valuosa en la filosofia que regeix la fundació, o sigui el raonament reflexiu, la formulació d’opinions i el respecte per l’opinió aliena. Així mateix, aprofita l’ocasió per agrair al diari que tingui tan presents els nens: “Estic segur que la sensibilitat de Carles Capdevila ha sigut fonamental en aquest terreny”.

Després de l’entrega de premis, l’escriptora Empar Moliner va cloure l’acte explicant què demanaria ella al seu alcalde: “Demanaria que tothom pugui gaudir d’igualtat d’oportunitats perquè és injust que un nen tingui llum a casa, hi estigui calent i pugui fer els deures confortablement i un altre no”. I va fer una precisió final molt important: “No estem demanant favors a ningú, estem demanant que treballin per nosaltres”.