Tot el que necessites és amor?
La sèrie de moda aquesta tardor és Modern love, d’Amazon Prime Video. Vuit capítols independents de mitja horeta cadascun que es consumeixen com un Ferrero Rocher. Un guilty pleasure amb molt de daurat per fora, molt de sucre per dins i una qualitat enganyosa. T’enganxa el poder addictiu de la xocolata amb cacau, però no deixa de ser un bombó industrial. Modern love són vuit històries d’amor amb una sorpresa en l’episodi final. Podeu mirar-la en l’ordre que vulgueu, però, sobretot, el capítol vuit assegureu-vos que és l’últim. La sèrie posa la lupa sobre l’amor romàntic en diferents etapes: quan neix la guspira, a l’inici de la relació, quan s’intenta reconstruir, en plena crisi, en una parella consolidada o quan s’està buscant desesperadament. I, en un segon pla, aborda altres tipus d’amor: el platònic, el frustrat, el paternal, l’amor als fills, l’autoestima... S’hi intueix una certa voluntat per observar el comportament humà en les relacions de parella gairebé com si fos un documental d’animals en què es mostra la seva conducta. No en va, en alguns episodis, són els protagonistes els que, en plena efervescència emocional, miren pel·lícules documentals de pingüins o goril·les o fins i tot visiten el zoo de Central Park. Modern love mostra els personatges com bestioles interaccionant en un ecosistema urbà. I, igual que els documentals d’animals, hi ha capítols més reeixits que d’altres. En la Nova York més selecta, amb protagonistes benestants i ben vestits, i ambientada amb música de jazz, la sèrie té una certa fragància de Woody Allen. Si heu vist Dia de pluja a Nova York, la seva pel·lícula podria ser un capítol (llarg) de la sèrie. Modern love és una mena de Cites de TV3 que amplia els horitzons argumentals més enllà de la primera trobada i explora les relacions de parella en general. Amb tot, Modern love no és que representi un love gaire modern. I inclou algun personatge força avorrit. Caldria llegir les columnes del New York Times que han originat la sèrie per descobrir l’habilitat de l’adaptació televisiva, però tens la sensació que la sèrie s’ha quedat en el retrat de l’amor més senzill i elemental. L’ambigüitat d’algunes històries fa que sembli que no hagin sabut trobar-ne el final. Modern love entreté, però no aporta cap tesi sobre l’amor més enllà de constatar que existeix i que som éssers emocionals. Amb tot, veure-la pot resultar un breu impàs relaxant i depuratiu enmig de tanta distopia apocalíptica, true crimes, obres mestres i superherois. És bonica, lleugera i intranscendent. Ara bé, Modern love no és apta per a cínics. Si sou uns cínics no salvareu ni una sola escena.
