Que no es compari Coutinho amb Dembélé

Periodista i escriptorEl Camp Nou tenia ganes de Coutinho, tal com va quedar demostrat en l’ovació que li va brindar el públic quan va debutar amb el Barça, precisament en un derbi contra el que havia sigut el seu equip. I el brasiler va correspondre amb una seguretat insultant, com si portés una eternitat jugant en aquest equip, amb quatre o cinc detalls tècnics que van servir com a carta de presentació per al que vindrà durant els pròxims anys. Que seran molts. Als despatxos del Camp Nou estan segurs que Coutinho és un futbolista que estarà una temporada molt llarga a Barcelona. La confiança és cega. És el fitxatge estrella, per molt que a l’estiu el primer nom que va servir per donar resposta a la marxa de Neymar al PSG va ser el francès Ousmane Dembélé.

Ara per ara, tant al vestidor com a la llotja són conscients que aquest menut brasiler està uns quants graons per sobre de Dembéle. És normal si es tenen en compte les seves trajectòries, l’edat de l’un i de l’altre, i, fins i tot, la posició que ocupen. A mesura que avança la temporada, Valverde ha consolidat un dibuix amb quatre migcampistes, reforçant l’eix central amb la parella Rakitic-Busquets. En aquest esquema, la irrupció de Coutinho és molt més fàcil que no pas la d’un extrem més clàssic com Dembélé.

Òbviament, hi haurà prou partits per a tots. Quan el francès torni de la lesió que arrossega es farà un fart de jugar si no el supera l’ansietat -un fet que preocupa al Barça-. Ara bé, si d’aquí tres setmanes es jugués la final de Copa o el clàssic i Valverde disposés de tota la plantilla, Coutinho tindria molts números de ser titular, mentre que Dembélé seria un recurs més per canviar el partit des de la banqueta si fos necessari.

Al Barça saben que hauran de tenir paciència amb l’ex del Dortmund. De fet, no tenen la mateixa confiança en ell que amb Coutinho, de qui estan convençuts que, aquest sí, és un jugador de rendiment immediat. El Barça necessita evitar les comparacions entre els dos grans fitxatges d’aquest curs. Coutinho és un crac pagat a preu d’or, Dembélé un diamant per polir -i sobretot mimar-, pagat al mateix preu sense que ell en tingui cap culpa.