Que no ens faltin els reptes pendents

Del Barcelona World al 'Barcelona 1714' de Sánchez Piñol

Si la marca Barcelona serveix per vendre parcs temàtics de sis en sis, també deu anar bé per vendre llibres. D'aquí a un mes arribarà la nova novel·la d'Albert Sánchez Piñol, Victus , que durà com a subtítol Barcelona 1714 . Per anar fent boca, ahir es van repartir a les llibreries deu mil exemplars d'un opuscle promocional de l'obra. Inclou una entrevista en què l'autor insisteix que l'ha escrit en castellà per "factors irracionals", i remarca la importància de la projecció exterior: "Em consola que Victus està aconseguint traduccions, i que els lectors russos, alemanys, holandesos, francesos o mexicans podran llegir per primer cop alguna cosa sobre els fets del 1714, i ho llegiran des de la perspectiva històrica del bàndol català, i suposo que a ells els serà igual quin sigui l'idioma original del llibre".

Jo confesso que tot seria rodó... si no fos per l'anglès

Avui fa un any i una setmana que va veure la llum Jo confesso , de Jaume Cabré. I la novel·lassa, que en català ha venut més de 65.000 còpies, va acumulant lectors amb aquella alegria. "Me'n vaig de bolos al Trentino a parlar a pobles que surten a la novel·la. Tornaré per la mani", em deia l'escriptor dilluns passat.

Fins ara el llibre s'ha venut a dotze idiomes. Ja se n'han publicat les traduccions al castellà, l'alemany i l'italià; i s'han tancat acords també a Polònia, Països Baixos, França, Hongria, Noruega, Dinamarca, Portugal, Albània i la Xina: se n'han cedit els drets mundials en xinès complex. A Alemanya, on es van vendre mig milió d'exemplars de Les veus del Pamano , s'han despatxat 60.000 exemplars de Jo confesso en poc més de dos mesos. Tot plegat és fantàstic, però sempre hi ha un però. I el però és l'anglès. Aconseguir una traducció a l'anglès és fins i tot més complicat que aconseguir la traducció d'un autor català al castellà (no és gens fàcil, digui el que digui en Quim Monzó). Jaume Cabré ja ha venut 70.000 exemplars de Jo confesso en castellà, 43.000 a Destino i 27.000 a Círculo de Lectores. Però el món anglosaxó encara se li presenta com un territori ignot (no del tot, ep: el llibre de contes Viatge d'hivern sí que el té traduït a la llengua de Shakespeare, en una editorial petita, Swan Isle Press). El mercat en anglès s'autoabasteix i és molt reticent a les traduccions. "Jo no defalleixo", em diu l'agent literària Cristina Mora. Se'n sortirà, per descomptat. La gràcia de la vida és tenir reptes pendents.

Manifestants de la Diada: tingueu el detall de comprar un llibre

Parlant de reptes. El conseller Ferran Mascarell en va plantejar un ahir a la tarda a la inauguració de la Setmana del Llibre, molt ben ubicada a l'avinguda de la Catedral de Barcelona: "La societat catalana hauria de posar els llibres al cor del projecte de país. Com que un signe de patriotisme real és comprar un llibre, tots aquells que es manifestaran dimarts per allò que tots sabem, a més a més podrien comprar un llibre". L'editora Ester Pujol feia cara de digue'm-on-he-de-firmar.

I parlant de patriotismes. "A mi em van contractar com a professional, no pas com a patriota -recordava al vespre l'editor Josep Maria Castellet, en una conversa amb Mònica Terribas, amb l'excusa dels 50 anys d'Edicions 62-. Si sóc patriota o no és un problema meu, no dels lectors. I com a professional m'interessava estar en contacte amb els autors estrangers". Segons Castellet, els malentesos en la relació entre Catalunya i Espanya es van accentuar amb la democràcia. "Abans tots érem antifranquistes, però després van créixer les tensions. Els espanyols no han entès mai que el català tingui un nivell cultural paral·lel al del castellà". I amb qui no vol entendre, no hi ha res a fer.