Què és el que passa amb l’heroïna que ningú s’acaba d’explicar?
BarcelonaJa fa uns anys que es produeix un fenomen que no s'acaba d'explicar. Creix de manera considerable el nombre de decomisos d'heroïna, però en canvi els responsables de salut asseguren que no es detecta un augment del consum i que l'addicció a aquesta droga és manté estable des de fa molts anys, molt per sota dels nivells de finals dels anys 80 i principis dels 90.
A l'aeroport del Prat s'ha passat dels 6 quilos interceptats el 2015 als 13 del 2016, els 24 del 2017 i els 46 del 2018. Igualment, a cada batuda en narcopisos o en general contra el narcotràfic hi ha decomisos d'heroïna. Tanmateix, el subdirector general de Drogodependències del Govern, Joan Colom, insisteix que no hi ha un augment del consum ni als hospitals ni tampoc a les sales de venipunció, on es poden detectar els casos que no han iniciat un tractament; per no augmentar, no ho ha fet ni la demanda de xeringues. Un exemple: el 2017 van iniciar tractament per consum principal d'heroïna 1.754 persones, mentre que el 1992 van ser 5.113.
És cert que en altres països com els Estats Units s'ha identificat un augment del consum d'heroïna fumada o inhalada per un usuari més jove i benestant que té feina i un poder adquisitiu suficient. Però els experts recorden que aquesta situació només és en fases inicials: és una droga depressora i molt potent, de manera que s'acaba vivint per consumir-la, sense vida ni laboral ni familiar.
En aquest sentit, l'heroïna que es detecta aquí és força pura i de preu baix. Quadra més amb les denúncies de veïns d'alguns barris de Barcelona de la reaparició del clàssic ionqui, de vida ja desestructurada. De fet, encara que les xifres d'inicis de tractament estiguin globalment estancades, hi ha zones, com el Raval de Barcelona, on l'heroïna és preeminent.
La situació es dona en un escenari de grans produccions a l'Afganistan. El 2017 es va batre el rècord mundial amb 9.000 tones, i el 2018 va baixar només una mica per la sequera que tenia el país. De fet, d'ençà que hi ha la intervenció nord-americana a l'Afganistan s'ha multiplicat el nombre d'hectàrees dedicades al cultiu de la rosella cascall, d'on surt l'opi i l'heroïna. I possiblement no és casual que als EUA es parli d'una autèntica "epidèmia" d'opi, no només per la venda il·legal de la droga sinó també perquè s'ha disparat el consum d'opiacis farmacèutics.
Tot plegat hauria de servir per estar alerta en un doble sentit. D'una banda, i com en tants altres aspectes, perquè una tendència que comença als EUA sol arribar aquí un temps després; tenim el record dolorós del que van suposar els anys durs de l'heroïna per a tota una generació. No es pot fer tard. Si els consumidors encara no han arribat a necessitar ajuda clínica, caldria estar preparats, insistir en la prevenció i tallar els circuits d'arribada.
I de l'altra, perquè també a Catalunya s'ha detectat un augment de laboratoris per tractar la droga. Pot ser un indici que Barcelona s'ha convertit en un 'hub' per distribuir a Europa l'heroïna que arriba de fora.
