Què sabia Rajoy de Villarejo?
Cospedal ha vingut a dir que “la política és això”, que el que va fer anava inclòs en la seva nòmina del PP
Mentre l’estat major del digital Moncloa.com preparava la nova salva prevista per a aquest dimarts sobre les relacions de María Dolores de Cospedal amb el comissari José Villarejo, l’ex secretària general, que ha renunciat a l’executiva del PP però conserva l’escó, sostenia que era la seva “obligació” mantenir aquests contactes. Avui la parella Cospedal - López del Hierro assumeixen el ple protagonisme de les operacions.
Cospedal ha explicat que ha mantingut “diverses reunions” amb el comissari -fins ara només ha transcendit la del 21 de juliol del 2009, per la qual cosa sembla que preveuen altres àudios dels quals ella és plenament conscient- i que era part de la seva feina.
“Sempre ho vaig fer pensant, i ho segueixo pensant, que era la meva obligació com a secretària general per tenir tota la informació possible sobre els fets que puguin perjudicar la meva formació, i és en aquest que sentit vaig actuar, perquè la lluita contra la corrupció que pogués afectar el meu partit ha sigut sempre una prioritat en la meva funció com a secretària general”, va escriure en un comunicat.
Ja anteriorment, quan van transcendir altres encàrrecs com el d’investigar Javier Arenas, Cospedal va explicar que era la seva “obligació” informar-se amb Villarejo en el context del cas Gürtel sobre la corrupció. Però les converses i l’encàrrec que van dur a terme ella i el seu marit tenien un altre propòsit que no era lluitar contra la corrupció que “pogués afectar” el PP. Segons les dades aportades per Villarejo, es tractava d’obstruir i esquivar l’acció de la justícia per fer-la ineficaç utilitzant dades que el comissari coneixia perquè havia participat en la direcció adjunta operativa (DAO) de la Policia.
Fonts jurídiques consultades assenyalen que el comunicat difós ahir en què renuncia al seu càrrec a la direcció del partit suggereix que, a més de desactivar l’acció de la justícia -cosa que es va concretar en tres xivatades sobre escorcolls, detencions i una investigació en curs a Alacant-, Cospedal buscava dades contra Bárcenas i Arenas.
En altres paraules: que la informació que havia d’aportar Villarejo podia servir per passar comptes amb un sector del partit que Cospedal somiava depurar des del moment que va ser nomenada secretària general, en la convenció de València del PP, el juny del 2008.
Mariano Rajoy va impedir que en aquella convenció Cospedal aconseguís controlar la tresoreria i la gerència del partit. La candidata de la nova secretària general era Carmen Navarro, però Rajoy va preferir Luis Bárcenas, fins llavors gerent, per cobrir la vacant d’Álvaro Lapuerta, tresorer nomenat per Aznar el 1993 després d’un parèntesi en què Francisco Álvarez-Cascos es va fer càrrec de la tresoreria arran de la crisi del cas Naseiro. Cospedal va nomenar finalment Navarro el 2010 després de forçar la renúncia de Bárcenas.
Cospedal, doncs, ha vingut a dir que “la política és això”, que el que va fer anava inclòs en la seva nòmina del PP -i lògicament Mariano Rajoy ho havia de saber, perquè la informació havia de ser compartida-. Com més tard, el juliol del 2010, per exemple, es va poder comprovar amb la gravació de la conversa entre la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, i María Victoria Álvarez al restaurant La Camarga de Barcelona.
