Qüestions valencianes per a catalans
Arran del tancament de TV3 al País Valencià, llegeixo o escolto argumentacions sobre la relació de Catalunya amb el País Valencià que em semblen esbiaixades o fal·laces. Per tal d'aclarir algunes qüestions sobre aquest tema exposaré les tres principals.
"El govern català ha d'evitar tot tipus d'ingerència"
Aquest argument, tan repetit ací i allà, a banda de poder ser conseqüència de l'habitual ganduleria de les administracions, és notòriament fals, perquè el govern català té l'obligació moral de defensar la cultura catalana allà on es trobe, i per tant en cap cas es tracta d'una ingerència. El tancament de TV3 és un atac directe, i sense concessions, a la seua cultura, perquè impossibilita veure la seua televisió (ni el senyal internacional!) a tots els ciutadans valencians que ho desitgen. El tancament priva d'un servei adquirit pels valencians, que varen sufragar els repetidors mitjançant Acció Cultural del País Valencià. Aquesta és una institució cultural, sense afany de lucre, que potencia la cultura valenciana, com puga fer-ho l'Institut Cervantes amb la castellana. Com assenyalava Josep Lluís Bausset en un article d'opinió, us imagineu que algú posara a l'Institut Cervantes una multa de 600.000 euros per un motiu semblant? Per altra banda, al País Valencià n'hi ha un bon grapat, de televisions clandestines, que emeten tota mena de tarot i de programes fem, i que segueixen programant sense cap problema.
"L'ajut català és contraproduent"
També és fals que l'ajut català a projectes culturals valencians siga en el fons perjudicial: bona part dels escriptors i creadors valencians l'únic suport real que tenen és el de les institucions catalanes. Perquè de les valencianes, i dels seus organismes culturals, en són sistemàticament exclosos. Es podria arribar a l'estrambòtica paradoxa que per a no "perjudicar" se'ls deixara morir (uns per a no "ingerir-se" i els altres per pura persecució político-cultural). D'aquesta manera, el suport de les institucions catalanes (com ara l'Institut Ramon Llull) cada vegada és més vital per a la salut de la nostra literatura i la nostra música en valencià.
"Primer l'economia, després la cultura"
La necessitat de potenciar l'eix mediterrani condueix a alguns a voler desactivar siga com siga el conflicte cultural. Argumenten que en temps de crisi cal aparcar tot tipus de confrontació i buscar el que ens uneix (ço és, els diners). La qual cosa, en la pràctica, vol dir renunciar al català i implica pactar amb els repressors d'aquesta llengua (els mateixos que han tancat TV3) i, en última instància, amb qui faça falta. Aquesta classe de comportament pot ser propi d'alguns polítics i empresaris sense escrúpols, però en cap cas crec que puga tindre cap tipus de legitimitat ni de defensa institucional. Economia i cultura són un tàndem innegociable. Per altra banda, el poble català ha de tindre ben present que quan el valencià s'haja extingit per complet, el pas següent serà activar els mateixos mecanismes de castellanització en el Principat: aleshores, i potser més aviat del que pugam imaginar, els catalans hauran d'optar entre l'economia i la cultura. No vull pensar quin pot ser el resultat.
Catalunya s'ha de fer respectar i ha de tindre clar que un atac a la cultura valenciana també ho és en última instància a tot el conjunt dels catalans. A hores d'ara, molts valencians sentim una certa decepció de com els governants catalans han doblegat el coll amb el tancament de TV3. D'alguna manera, aquesta acció, ordenada per Francisco Camps, també cal interpretar-la com una advertència de força a Artur Mas. La portaveu de la Generalitat Valenciana, Paula Sánchez de León, ja ha advertit que en la reunió que tindran Camps i Mas, el pròxim 20 d'abril, no tractaran el tema de TV3, perquè és "de poca importància". Hi pot haver alguna cosa més rellevant per a un president de la Generalitat de Catalunya que la seua cultura? Sorprenentment, ningú des del govern del Principat no ha desmentit, encara, Sánchez de León. Potser fins i tot estan d'acord.