De Quim (Torra) a Quim (Forn)
BarcelonaPle absolut al hall del CCCB, de públic i d’autoritats, per a un acte protagonitzat per un gran absent: Joaquim Forn, exconseller d’Interior, pres polític i autor del llibre Escrits de presó (Enciclopèdia). La gent havia vingut a escoltar l’absent a través dels seus escrits “acabats de sortir del forn” (Òscar Dalmau, presentador de la nit, no es va poder resistir a fer la brometa). En va fer moltes, de bromes. Però el públic no tenia especialment ganes de riure, sinó d’emocionar-se, de solidaritzar-se i de saber exactament què pensa i com viu un dels presos.
Un pres, Joaquim Forn, a qui tant la seva dona, Laura Masvidal, com la resta dels que van agafar el micro van qualificar de “nou Quim”. “La presó l’ha canviat. Abans la política ho era tot i, sense penedir-se de res, ara dona valor a altres coses. Ha aprofitat el temps, és millor persona. I està més determinat, més convençut. I jo i tots també hem canviat. Sovint li retreia l’excés d’entrega a la política. I ara he entès, i també les meves filles, que hi ha causes que donen sentit a tota una vida... ”, va dir mentre se li trencava la veu i el públic l’ovacionava.
També Lluís Llach ha descobert l’home més enllà del polític, per a qui ahir la música no la va posar ell, sinó els Catarres. “Vaig entrar en política pensant que hi trobaria gent molt rara. I ho són, eh! Però la grandiositat apareix, i ho fa en aquest llibre del Joaquim, on apareix una persona d’una immensa qualitat humana”, va dir Llach.
El president Quim Torra, l’altre Quim de la nit, també més enllà del polític ha reconegut un escriptor de talent a qui hauria volgut editar. “Perquè jo en la meva vida anterior editava llibres”, va dir. “Hauria matat -va bromejar- per editar aquesta obra que servirà en el futur per explicar la història que estem vivint, però com que no he gosat matar la Iolanda Batallé, la seva editora, doncs l’hem fet directora de l’Institut Ramon Llull”. I, de Quim a Quim, Torra es va treure el barret per “l’elegància amb què al dietari el Joaquim expressa la seva crítica a algunes de les decisions que hem anat prenent aquests mesos [en referència al retard per formar govern i acabar amb el 155]: tot un senyor de Barcelona que entén la crítica com una manera de construir”.
Una obsessió, la d’avançar amb generositat, que ha portat Forn, com va recordar ahir Antoni Bassas durant la conversa damunt l’escenari amb la Laura, a sentir-se incòmode amb el lema “Ni oblit ni perdó”. Segons ella, “Ho té claríssim: des de la rancúnia o l’odi no podem construir res”. Aquest Joaquim profundament “humà i serè” és, de nou, el que van lloar Jaume Asens i Iolanda Batallé, per a qui “el llibre és dolorós, però no trist ni sense esperança”.
Un llibre la gènesi del qual està lligada a l’evolució de Forn a la presó. Va començar com un mer exercici de supervivència i a poc a poc es va convertir en la millor manera d’afrontar la privació de llibertat. Una llibertat i una esperança que el Quim president va prometre per tancar l’acte: “A una setmana de l’aniversari de l’1-O, us demano a tots que el visqueu amb la intensitat que el Quim el viuria. I no com el dia que ens van pegar, que també, sinó com el dia de la victòria. És la nostra causa gran, per la qual lluitem. El Quim i els seus companys seran lliures, i el nostre poble també”.
