Per quina raó estimem un club?


Som gent patidora. Pere Pons, donant la cara, ho explicava a les xarxes socials. Poca gent ho sap tan bé com Àlex Granell i Pere Pons, els nois que jugaven a Tercera Divisió i que, amb molt d’esforç, van arribar a Primera amb el seu club, el seu Girona. ¿Voleu esportistes que s’estimin un club? Aquí els teniu, ells dos. El descens del Girona és un cop inesperat i dur en un any, en general, no gaire bo per al futbol català, com saben a Tarragona i Reus. Però el Girona ho té tot de cara per poder tornar a Primera. La infraestructura, la inversió i un germà gran, el Manchester City, haurien d’assegurar que es fa un projecte competitiu a Segona. La gent patidora no defallirà. D’altres sí. Per quina raó ens fem d’un club? ¿Per guanyar i quedar bé a la foto o per representar un col·lectiu, un esforç, una ciutat? N’hi ha que tornaran a Montilivi a Segona. I n’hi ha que no tornaran fins al dia del pròxim ascens, però, quan tornin, fingiran ser tant del Girona com els que ara no abandonaran el vaixell.