La ràbia de no poder sotmetre una autora amb 20.000 euros

BarcelonaCristina Morales ha guanyat el Premio Nacional de narrativa. Cristina Morales ha dit que la violència a Catalunya és la de la policia, ups. I que és una alegria que hi hagi foc, en comptes de botigues i cafeteries obertes, ups, ups. La triple dreta política, i la mediàtica, han activat una campanya de fustigació: volen que torni els 20.000 euros del premi. Queda clar quin tipus de respecte tenen per la llibertat d'opinió i pels escriptors. Que la secció de comentaris dels lectors fos el clàssic lloc on ventilar frustracions diverses entra dins del que es pot esperar. A la pobra Morales la tractaven d'independentista (no ho és), li deien de tot –fonamentalment insults masclistes– i li desitjaven tot de coses poc boniques, com ara que li caigués un piano al cap. El moderador dels comentaris devia estar de vacances. Ara, el que sobta més és que fins i tot en les il·lustres columnes d'opinió es publiquessin frases com ara: "Que Cristina Morales tingui l'alçada moral d'una vespa xenomorfa no implica que no sigui una bona novel·lista i una dona bella", de Santiago Navajas. O també: "La noia és mona, tant com pot ser-ho una d'aquestes dones de la regió basco-espanyola, que van sempre a l'última de la modernidá –o això creuen– i van i es marquen uns cabells impossibles: rapats amb mala llet. Perquè el problema no és que sigui rapada, sinó la mala llet amb què s'ho ha rasurat, amb la falç. Tot i això, va néixer a Granada", de Zoe Valdés. Desqualificar una escriptora per com duu els cabells, o menystenint-la tractant-la de noia mona, hauria de generar protestes dels lectors.

Ara bé, Morales riu l'última. D'entre els titulars que han corregut aquests dies, jo em quedo amb aquest d'El País: "Llista d'espera de cinc mesos per llegir Cristina Morales a les biblioteques de Madrid i Barcelona". L'autora deu estar al·lucinant de la propaganda gratis que li ha prestat la caverna.