Dosificar-se per continuar fent història

BarcelonaJa fa temps que Rafa Nadal va al davant en el debat sobre qui és el millor esportista espanyol de tots els temps. El mallorquí, que diumenge va sumar a París el seu 13è Roland Garros en quinze anys (a més del 20è Grand Slam de la seva carrera), supera en el rànquing de llegendes el ciclista Miguel Indurain (cinc Tours de França, dos Giros d’Itàlia i una medalla d’or olímpica), el basquetbolista Pau Gasol (dos anells de la NBA, un Mundial, tres Europeus i tres medalles olímpiques), Ángel Nieto (tretze Mundials de moto) i Fernando Alonso (dos Mundials de Fórmula 1). El trialista Toni Bou (28 campionats del món des del 2007) és un dels pocs que li poden discutir la regularitat en l’excel·lència, per bé que el pilot de Piera pertany a una disciplina menys professionalitzada que el tenis i amb menys altaveu mediàtic. Els anys vinents diran si Marc Márquez, que amb només 27 anys ja té vuit Mundials de motociclisme, és capaç de competir per la condició de Nadal, que amb un estat de forma envejable als 34 es veu amb cor d’ampliar el llegat.

El mallorquí fa quinze anys que s’ha instal·lat al top 5 del rànquing ATP. Té menys cabells que quan va començar, una cara més angulosa i practica un tenis menys explosiu, però encara viu lluny de l’ocàs com a esportista de primer nivell. La superioritat que va demostrar davant el número u del món, Novak Djokovic, a la terra batuda de París, en què, a més, no va cedir cap set en sis rondes, diu moltes coses d’una voracitat competitiva que, en condicions normals, continuaria passejant pel món durant els mesos vinents. Però la pandèmia global (i l’edat) el comminen a ser prudent. Nadal batalla contra el pas del temps i també contra un virus que el va obligar a entrenar-se amb júniors durant el desconfinament. Ara, amb el circuit en marxa a mig gas, ha igualat el seu amic Roger Federer en nombre de Grand Slams (20), però potser decideix posar punt final a la temporada per preparar l’Open d’Austràlia a consciència amb el seu tècnic, Carles Moyà, i el seu recuperador de confiança, Rafa Maymó. Si tira per la via conservadora, no disputaria el Masters 1000 de París, en pista coberta, ni la Copa Masters, un dels pocs tornejos que no té al seu palmarès.

Prioritat per Austràlia

“No sé què faré. És una conversa pendent que tinc amb la família i el meu equip”, va dir el manacorí, que ahir es va fer la tradicional sessió fotogràfica a l’última planta de les galeries Lafayette mossegant la copa dels Mosqueters amb la Torre Eiffel de fons. Si decideix que ja en té prou fins a l’any que ve, és per prioritzar Austràlia, el primer Grand Slam del curs, una cita que, si la cosa no canvia, obligarà els participants a passar les festes als antípodes perquè Sydney imposa quarantenes de quinze dies a tots els visitants estrangers. El torneig es disputa a Melbourne del 18 al 31 de gener i Nadal només l’ha guanyat un cop. Però, de cara al 2021, el mallorquí té més al·licients per ampliar el seu llegat. Per exemple, si torna a regnar a Roland Garros igualarà el nombre total de Grand Slams de Pete Sampras (catorze) només a París i superarà el català Andrés Gimeno com a campió més veterà a la Philippe Chatrier. També vol aspirar a recuperar el número u al rànquing ATP i a penjar-se la tercera medalla olímpica als Jocs de Tòquio.