Prioritzem l'atenció primària

i Rafael Ruiz Riera
12/04/2018
3 min

Metge de família i gerent de l’atenció primària de Barcelona ciutat de l’Institut Català de la SalutAvui, dia 12 d'abril, se celebra el Dia de l'Atenció Primària (AP) en l’àmbit sanitari. Aquesta efemèride és un bon moment per reflexionar sobre quins són els reptes de futur i quin ha estat el recorregut que hem fet durant els últims anys per oferir a la ciutadania una atenció de qualitat, resolutiva, accessible, equitativa, centrada en la persona i que generi confiança. Aquests són els valors que tots els professionals que treballem a l'AP de Catalunya volem que ens defineixin, tant als centres d’atenció primària (CAP) com als centres d’urgència d’atenció primària (CUAP), com quan anem a les escoles a vacunar els nostres infants i joves, realitzem tallers amb els més grans al centre de dia del barri, treballem perquè la nostra atenció sigui lliure de prejudicis, organitzem activitats d'exercici físic al parc del barri, atenem d'urgència un pacient amb un dolor al pit i ofec o acompanyem una persona durant els seus últims dies a casa seva perquè pugui ser a prop de la família.

Quan fem totes aquestes activitats és quan posem en valor l’AP i la fem més potent i més imprescindible, i és també quan ens comprometem a treballar cada dia per protegir-la i per fer-la créixer cada cop més. Igual que quan realitzem tècniques cada vegada més complexes com ecografies, petita cirurgia, espirometries o telemedicina.

La nostra atenció primària l’entenem com l'assistència essencial que oferim als CAP els professionals de medicina de família, infermeria, administració, pediatria, treball social i odontologia per garantir l’accessibilitat. I aquest model és la millor eina per aconseguir aquella salut global per la qual va apostar l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a la ja llunyana Conferència Internacional d’Alma-Ata amb el lema "Salut per a tothom a l'any 2000", de la qual ara es compleixen 40 anys.

Aquell objectiu, òbviament, no es va poder assolir el 2000, però molts països, entre els quals el nostre, van apostar per un model d'AP com a porta d'entrada al sistema sanitari, que li va donar un paper molt més central del que fins ara havia desenvolupat. Arribats a aquest punt, els estats membres de l'OMS es van comprometre l'any 2005 a desenvolupar les condicions necessàries perquè totes les persones tinguessin accés als serveis sanitaris sense que això els suposés patir dificultats financeres. Aquesta voluntat es va anomenar ‘cobertura universal’.

Malgrat que l'objectiu és molt clar, la veritat és que la situació actual al món és molt heterogènia, de manera que, segons l’informe de l’OMS del 2010 sobre la salut, al voltant de 150 milions de persones pateixen anualment una catàstrofe financera quan emmalalteixen. També l’OMS, al seu informe ‘Més sa, més just, més segur: la travessia de la salut mundial 2007–2017’, i després de consultar la societat civil a través de l'Aliança Internacional de les Organitzacions de Pacients, va definir els principis que haurien de regir aquest accés universal a la cobertura sanitària, que són l’accessibilitat; la centralitat del pacient i l'equitat; la qualitat; l'associació i la col·laboració; la sostenibilitat i el valor; la rendició de comptes, i la transparència.

Tots aquests principis fan referència al sistema de salut d'accés universal que desitja la ciutadania, i tots ells són molt propers als que regeixen una AP de qualitat. Per aquest motiu, una cobertura universal no serà possible en cap país sense comptar amb una AP potent i proactiva, amb els recursos i inversions necessaris per desenvolupar un paper central en la definició i execució de les polítiques sanitàries prioritzades.

stats