La Rambla, artèria de Barcelona, ha de recuperar el pols
Aquest 17 d’agost del 2020 fa tres anys que Younes Abouyaaqoub va assassinar 14 persones i en va ferir més d’un centenar a la Rambla de Barcelona atropellant-les amb una furgoneta, i que va matar un altre ciutadà mentre fugia. La imatge d’avui d’una de les principals artèries de Barcelona és molt diferent de la de fa tres anys. Aquell dia, al voltant de les cinc de la tarda, la Rambla bullia, era plena de turistes d’arreu del món que gaudien d’una tarda d’estiu al passeig. Avui la Rambla és gairebé buida a causa de l’epidèmia del covid i pel fet que més de 160 països han posat restriccions als viatgers que venen d’Espanya; en conseqüència, els ciutadans d’aquests països estan desestimant venir a l’estat espanyol a passar les vacances. De moment, només se’n salven les illes Canàries, la qual cosa representa l’estocada final a un sector turístic molt malmès.
La Unió Europea ha demanat més coordinació i que els estats no es deixin emportar per les estadístiques i el nombre de casos nous per cada 100.000 habitants, sinó que es tingui en compte també la ràtio entre les proves que es fan i la taxa de positius. Mentre aquesta coordinació no arriba, Barcelona continua inusitadament buida de turistes.
Fa tres anys eren habituals les queixes en contra del model turístic de Barcelona; avui les lamentacions per la manca de visitants són sonores. Dels 500 hotels i apartaments que hi ha a Barcelona, aquesta setmana només han obert entre un 10% i un 20% dels establiments, i amb una ocupació inferior al 20%. Unes xifres que van caient a mesura que creixen els països que posen restriccions al viatges cap a o des d’Espanya.
Barcelona necessita els visitants que venen de fora, no només els turistes. Ha de ser una ciutat atractiva per celebrar-hi congressos i fires, que sigui desitjada per investigadors i emprenedors de fora i que retingui els d’aquí. S’ha d’aprofitar aquest sotrac per repensar el model turístic de Barcelona i Catalunya, i també per pensar quina és la Rambla que vol i necessita Barcelona. Un espai per als visitants de fora i també per als ciutadans d’aquí. On vingui de gust anar-hi i estar-s’hi. La Rambla haurà de recuperar el pols i el seu teixit i posar fi al monocultiu turístic.
Aquest tercer aniversari també ha de servir per ajudar a respondre els interrogants que encara queden sobre els atemptats del 17-A. Quina era la relació que tenia Abdelbaki es-Satty amb el CNI? Què hi va anar a fer, a Brussel·les, el març del 2017? Per què quan torna de Brussel·les es precipiten els atacs? Qui és el veritable cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 i 18 d’agost? El 2021 serà l’any del judici pels atemptats, un judici incert en què les acusacions tenen conclusions i peticions oposades i en què s’haurà de tenir en compte que si abans de l’agost del 2021 no hi ha sentència, els tres acusats vius (Mohamed Houli Chemlal -ferit a Alcanar-, Driss Oukabir -que es va desdir del pla- i Saïd Ben Iazza -col·laborador-) quedaran en llibertat al no poder-se prorrogar més la presó preventiva. El temps apressa i calen respostes.
