Per què crema Austràlia

A causa del fum procedent dels incendis forestals del seu voltant, Canberra ha tingut aquest mes l’índex de qualitat de l’aire pitjor del món, amb xifres 20 vegades superiors al límit considerat oficialment perillós. La ciutat també ha viscut recentment el dia més calorós d'ençà que hi ha registres. Mentrestant, Delhi va tenir el seu dia de desembre més fred. Totes dues coses són una prova de la creixent volatilitat climàtica, que confirma la realitat de l’escalfament global.

Tanmateix, a l’hora d’atribuir culpes pel cel enfosquit i els paisatges incendiats de l’estiu del sud d’Austràlia, alguns crítics –incloent-hi el consell editorial del Financial Times– han assenyalat indolentment el negacionisme climàtic. El primer ministre australià, Scott Morrison, ha sigut criticat amb vehemència no només per la lentitud a l’hora d’ajudar les comunitats assetjades pels incendis, sinó també per haver intentat passar unes vacances en família (des de llavors, interrompudes) a Hawaii.

La indignació de les víctimes dels incendis forestals, incloent-hi una dona que es va negar a donar la mà a Morrison, és comprensible. Però una gran part de les crítiques estan mal orientades i revelen un desconeixement profund de la llarga història d’Austràlia amb els incendis. Els que s’han afanyat a condemnar el govern de Morrison han minimitzat els fracassos dels governs estatals, alguns dels quals sembla que han donat prioritat a la transició cap a les energies renovables en detriment d’unes pràctiques prudents de gestió forestal.

D’altra banda, els crítics de saló han decidit ignorar el llarg període que ha de passar entre les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i el canvi climàtic i han exagerat el que sabem sobre els vincles entre l’escalfament global i determinats fenòmens meteorològics.

En la seva història relativament curta com a estat nació, Austràlia ha patit unes quantes onades de calor i temporades d’incendis molt més mortíferes que l’actual. El gener del 1896, 200 persones van morir en tres setmanes per causes relacionades amb la calor i els incendis, i el gener del 1939 van morir 71 persones només a l’estat de Victòria.

Fa desenes de milers d’anys que les comunitats aborígens d’Austràlia conviuen amb el clima i el terreny rigorosos d’aquest continent. Al contrari del que indiquen les creences antigues, les recents investigacions sobre les sofisticades pràctiques de gestió de terres i boscos d’aquestes societats demostren que el foc té un paper important en la regeneració forestal.

Per exemple, Christine Finlay, investigadora d’incendis de Queensland, fa molt temps que adverteix que reduir la crema de càrregues de combustible (la fusta seca que s’acumula al sotabosc) durant l’hivern pot fer créixer la freqüència de les tempestes de foc a l’estiu. Finlay, que va centrar la tesi doctoral en la història dels incendis forestals del 1881 al 1981, demostra que des del 1919 les operacions per reduir els incendis s’han anat allunyant de les pràctiques tradicionals dels indígenes, com ara la crema de baixa intensitat en èpoques de fred. I, segons les seves dades, hi ha una correlació directa entre l’augment de la freqüència i les dimensions dels incendis des del 1919 i l’acumulació de nivells catastròfics de càrrega de combustible.

La crema controlada –que es duu a terme en zones àmplies, en condicions de vent i temperatura favorables– és barata i altament eficaç per reduir la incidència d’incendis, així com la probabilitat que es propaguin incontroladament. I, a diferència dels dràstics esforços per reduir les emissions de GEH, no amenaça el modus vivendi ni la qualitat de vida de la gent. "Fa anys –va dir Finlay recentment a The Australian– vaig enviar animosament aquest model predictiu a les agències governamentals, en particular als serveis de prevenció d’incendis, els mitjans de comunicació, els serveis forestals i les comissions parlamentàries, etc. Ha sigut àmpliament ignorat i s’ha demostrat que és extremadament precís".

Per què s’han ignorat aquests advertiments? El motiu, sospito, és que el plantejament racional i tradicional amb què es podria abordar el problema no té el prestigi de l’activisme climàtic preeminent.

Per descomptat, els incendis forestals tenen causes tant estructurals com directes. La temperatura mitjana de la superfície australiana ha augmentat un 1,5 ºC des de principis dels anys 1900. En un continent calent dominat pel paisatge d’eucaliptus sec, l’escalfament global antropogènic ha agreujat les condicions de fons perquè hi hagi incendis, que ara es produeixen més sovint, a més llocs i durant períodes més llargs. Atípicament, la temporada d’incendis de l’estiu 2019-2020 ha començat a principis de novembre.

Però la relació entre els patrons meteorològics d’una zona i l’escalfament global no està clara, i les condicions climàtiques actuals no es poden atribuir a les emissions actuals, que tindran tot el seu efecte no pas aquest any, sinó d’aquí unes quantes dècades. A més, la Comissió Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic només troba proves limitades de la relació directa entre el canvi climàtic induït per l’ésser humà i les sequeres, els incendis forestals, les inundacions i els huracans. Encara que Austràlia hagués assolit la neutralitat de carboni el 2019, hauria patit la mateixa temporada d’incendis. No cal dir, però, que per evitar una crisi d’aquí unes quantes dècades, cal emprendre mesures ara.

Tot i així, hi ha algunes coses que el govern federal i els governs estatals australians poden fer per reduir els actuals estralls produïts pels incendis. Les autoritats de gestió dels incendis haurien d’identificar les causes directes dels incendis individuals, educar la gent sobre els riscos que tenen i perseguir i processar els piròmans. L'any passat 183 persones van ser acusades de provocar incendis de manera deliberada.

En termes més generals, Austràlia necessita millorar les pràctiques de gestió de les zones rurals i la càrrega de combustible i augmentar el finançament per als serveis de prevenció d’incendis. Espero que la comissió d’investigació que afrontarà Morrison ajudi a avaluar si els governs estatals i locals han dut a terme la crema controlada de càrregues de combustible als parcs nacionals durant les últimes temporades i a determinar si això hauria contribuït a reduir la propagació i la intensitat dels incendis.

Les polítiques climàtiques que podrien ajudar a reduir el risc d’incendi als boscos australians s’haurien d’implementar globalment. Les emissions mundials de diòxid de carboni d’Austràlia representen menys de l’1,2% del total. Els quatre grans emissors són la Xina (27,21%), els Estats Units (14,58%), l’Índia (6,82%) i Rússia (4,68%). No obstant, donada l’exposició excepcional d’Austràlia al risc d’incendis, el govern australià hauria d’encapçalar els esforços per negociar objectius vinculants de reducció d’emissions a nivell mundial.

En lloc d’això, Austràlia no ha mostrat cap mena de diligència climàtica. Igual que el govern de l'ex primer ministre Tony Abbott, que sovint picava l’ullet als negacionistes climàtics, el govern de Morrison no té la credibilitat ni l’autoritat moral per pressionar perquè altres prenguin mesures climàtiques més contundents. A Morrison no se li pot atribuir tota la culpa per aquesta temporada d’incendis. Però, després d’haver seguit el manual antiglobalista del president dels Estats Units, Donald Trump, no li hauria d’estranyar que s'hagi convertit en el blanc de les crítiques.

Copyright Project Syndicate