PROJECT SYNDICATE

Els gegants tecnològics, a ratlla?

L’empresa fundada per Jeff Bezos ja té dues investigacions obertes a Brussel·les.
i Diane Coyle
19/08/2020
4 min

Les grans tecnològiques tornen a estar en el punt de mira, i no pas per motius positius. A finals del mes passat, els consellers delegats d'Amazon, Apple, Google i Facebook van haver de respondre, durant més de cinc hores, a dures preguntes sobre el seu domini aclaparador del mercat davant d'una comissió del Congrés dels EUA contra les pràctiques monopolistes. ¿S’acosta el final d’una era?

La pandèmia del covid-19 ha sigut una benedicció per a les tecnològiques. Com van comentar Jeff Bezos (Amazon), Tim Cook (Apple), Sundar Pichai (Google) i Mark Zuckerberg (Facebook) en les intervencions inicials de la sessió contra les pràctiques monopolistes, la gent valora molt favorablement els serveis oferts per les seves empreses. I els estudis més recents indiquen que la crisi del covid-19 ha fet que encara els valorin més.

Això no té res de sorprenent. Gràcies a les tecnologies digitals, els empleats han pogut treballar des de casa, els estudiants han continuat el curs encara que els centres educatius estiguessin tancats i, sense haver de sortir al carrer, la gent s’ha mantingut en contacte amb els seus éssers estimats i ha tingut fonts d’entreteniment.

Aquests canvis han representat uns beneficis enormes per a les grans tecnològiques. Durant el primer semestre del 2020, mentre l’economia mundial afrontava una recessió sense precedents, el preu de les accions d’Amazon va pujar al voltant d’un 40%, impulsat pel creixement de les compres en línia i l’ús cada vegada més intens dels serveis al núvol. Des del començament de la crisi del covid-19, el valor de mercat de Zoom s’ha més que triplicat perquè s’ha convertit en un hub per a les reunions a distància i la socialització en línia.

Pel que fa a Google i Facebook, han patit pèrdues temporals per la baixada dels ingressos per publicitat. De tota manera, encara controlen el mercat de la publicitat digital en una proporció aclaparadora: quatre cinquenes parts al Regne Unit, per citar-ne un exemple. A més, tot i que l’ús de Google i Facebook és gratuït, l’Autoritat de la Competència i els Mercats del Regne Unit (CMA segons les seves sigles en anglès) ha conclòs que, en realitat, els consumidors paguen indirectament aquests serveis a través dels ingressos publicitaris a raó de 500 lliures anuals per família, tot un testimoni del seu domini del mercat.

És massa aviat per dir quantes activitats de la nostra vida passaran a fer-se en línia o durant quant de temps. Però, per molta por que faci el covid-19, la gent també està cansada del Zoom. Tot i així, els models laborals i socials experimentaran segurament alguns canvis que tindran repercussions de gran abast en matèria política i normativa.

Per començar, posar fi a la bretxa digital serà més urgent que mai. Les diferències en l’accés a internet i a les tecnologies digitals és una de les formes de desigualtat més acusades que la pandèmia ha posat de manifest i també ha aguditzat. Tots els serveis que, sota les normes del distanciament social, ens han facilitat tant la vida –des del teletreball fins a les compres en línia i les plataformes de streaming– només estan a l’abast dels que tenen accés a una connexió a internet prou ràpida i fiable i uns dispositius adequats. També n’hi ha molts que reben assistència sanitària i accedeixen a ajudes de l’administració a través d’internet, la qual cosa destaca encara més la vital importància de l’accés universal.

Per posar fi a la fractura digital s’hauran de fer grans inversions en infraestructures digitals, inclosa la connectivitat de banda ampla i el 5G per als serveis de telefonia mòbils Tant als Estats Units com al Regne Unit, els governs s’esforcen per fer realitat el primer imperatiu i en zones rurals fan inversions de baix rendiment que no atraurien capital privat. Pel que fa al segon imperatiu, potser hi haurà més dificultats per avançar a causa de l'oposició política contra Huawei, el gegant xinès de les telecomunicacions i líder del 5G.

Pot resultar, però, que Huawei només sigui la punta d'un iceberg, perquè l’actual tendència a les activitats en línia comportarà l’augment del control polític i regulatori dels gegants tecnològics. Per exemple, és probable que els reguladors pressionin les empreses de telecomunicacions perquè augmentin les inversions i que impulsin, així, debats sobre les obligacions lligades a les llicències i la fixació de preus (quant han d’invertir les empreses i com ho finançaran). Potser tornaran velles disputes sobre els elements de la cadena de valor en què s’han de repercutir els costos: des dels operadors físics de la xarxa fins als serveis de streaming.

Però, tal com es desprenia de la sessió de final de juliol als Estats Units sobre les pràctiques monopolistes, segurament el tema més controvertit serà el domini del mercat exercit per les empreses digitals. Tot i la gran polarització de l’actual entorn polític, la preocupació creixent per les grans tecnològiques –que inclou la viabilitat dels petits productors i el fet que l’economia depengui de l’accés al mercat digital– és àmpliament compartida.

La Unió Europea ha arribat molt més lluny que els EUA a l’hora de regular les grans tecnològiques i imposar-los gravàmens i limitacions. La Comissió Europea ha presentat nombroses denúncies contra els gegants tecnològics per pràctiques monopolistes, i també ha impulsat iniciatives més àmplies, com la proposta de llei sobre serveis digitals. Margrethe Vestager –anteriorment comissària europea de la Competència i ara vicepresidenta executiva de la Comissió Europea per a una Europa apta per a l’era digital– ha marcat el camí.

Està per veure com evolucionen aquestes iniciatives, sobretot als Estats Units, que afronten unes eleccions presidencials força disputades. Però hi una cosa indiscutible: encara que, a curt termini, les grans tecnològiques monopolistes obtinguin grans beneficis gràcies a l’acceleració de les activitats en línia, ja no poden defugir el focus implacable de la política. La seva impunitat potser té els dies comptats.

Traducció: Lídia Fernàndez Torrell

Copyright Project Syndicate

stats