El Raval, l'epicentre de moltes tensions ciutadanes

BarcelonaEl Raval sempre ha sigut un barri complicat per la seva centralitat i proximitat al port, per les múltiples capes de població de diversos orígens i estatus social que ha anat acumulant amb els anys i pel seu parc immobiliari envellit i en alguns llocs degradat amb totes les tensions veïnals que això comporta en un context de pressió turística i immobiliària. Bona part del Raval, no ho oblidem, abans era coneguda com el Barri Xino i aquella història no s'ha esvaït del tot malgrat que l'esponjament de la Barcelona postolímpica i la instal·lació d'infraestructures culturals al barri puguin haver provocat un cert miratge. És un barri que necessita molta atenció, molta inversió i un treball continuat de les institucions, tant en l'aspecte social com també en el policial i de seguretat.

Avui el Raval tornarà a ser un dels protagonistes de l'últim ple d'aquest mandat de l'Ajuntament de Barcelona. Per dues raons principals. Una és el polèmic CAP del Raval Nord. És un tema del qual s'ha parlat molt i que difícilment trobarà una solució definitiva a pocs dies de l'inici la batalla electoral. Serà interessant veure el posicionament dels diferents partits, però és trist i decebedor que una necessitat bàsica dels veïns s'acabi convertint en una arma llancívola entre els partits. Demostra que històricament al Raval hi va haver un error gravíssim de càlcul a l'hora de preveure les necessitats dels veïns, i que l'afany per pacificar el barri i dotar-lo d'equipaments de ciutat es va fer sense pensar a mitjà i llarg termini en el que caldria per assegurar el benestar quotidià dels ciutadans que hi vivien. D'això en són responsables els partits i les persones que han tingut càrrecs de govern a la ciutat en les últimes dècades. L'actual equip de Govern, potser per la seva inexperiència i la seva posició minoritària, ha trigat massa a posar el tema sobre la taula i així s'ha creat un malestar al barri que amb més mà esquerra i negociació entre institucions i amb els veïns s'hauria pogut evitar.

Tanmateix, la gran pedra a la sabata d'Ada Colau ha estat la seguretat, amenaçada pel fenomen dels narcopisos i l'augment de la delinqüència i el tràfic de drogues en un barri que es pensava que ja havia deixat enrere els pitjors temps. En l'últim any l'alcaldessa ha estat objecte de fins a quatre reprovacions i la majoria tenien com a principal motiu la inseguretat ciutadana. És demagògic culpar només l'Ajuntament d'un problema que té arrels molt complexes –l'esclat de la crisi, la pressió turística, la immigració il·legal, la bombolla immobiliària dels fons voltors, la inacció dels bancs propietaris de pisos, l'entrada de màfies de la droga, etc.– i que necessita actuacions clares i combinades de diverses administracions. En aquest cas, l'Ajuntament té raó quan es queixa de la falta de suport, especialment de la Generalitat i més concretament d'Interior. També es va trigar massa a entendre que en entorns complicats no n'hi ha prou fent aproximacions socials i educatives sinó que també hi ha d'haver una clara actuació policial constant i determinant, com es va acabar aplicant finalment. Tanmateix, és evident que més enllà dels eslògans de campanya, que tindran com un dels temes estrella la seguretat, el que cal és una actuació conjunta de totes les administracions i de tots els cossos policials en un barri central de la ciutat. Sense electoralismes i amb molta responsabilitat.