El rebuig a la vacuna i la polarització política
La vacuna de covid-19 provoca esterilitat, fa malbé el genoma humà o inocula un xip amb intenció de controlar-nos. Aquests han estat alguns dels rumors que estan circulant i que han esperonat el rebuig a la vacunació. Avui, el percentatge de persones disposades a vacunar-se immediatament a l'estat espanyol és només del 39% amb dades del novembre, segons una enquesta de l'Organització Mundial de la Salut.
Abans de la pandèmia, Espanya era dels països europeus amb menys reticència a les vacunes, i en general eren els segments amb un nivell social i educatiu més alt els que hi mostraven més rebuig. Avui la correlació més significativa és la que relaciona les vacunes amb el vot. L'electorat de Vox és, amb diferència, el més reticent: el 22% dels seus votants diuen que no es vacunarien en absolut, seguit del gairebé 12% de l'electorat del PP. D'altra banda, els votants dels partits de govern són els que mostren més predisposició a vacunar-se. Això ens parla de com s'ha polititzat la gestió de la pandèmia, fins a extrems en què el compliment de les mesures de seguretat ha estat vinculat en gran mesura al suport a un determinat partit; només cal recordar les manifestacions contra els tancaments convocades per Vox.
Aquest recel no és exclusiu d'Espanya, es dona en bona part del món i s'alimenta de la desconfiança en les institucions després de la crisi del 2008. Els rumors i les teories de la conspiració de tota mena, també els relacionats amb el covid-19, estan fent créixer les extremes dretes, per la qual cosa els seus representants n'estimulen l'expansió. No cal recordar Trump recomanant injeccions de desinfectant o la campanya antivacunes del govern de Bolsonaro. D'altra banda, Miguel Bosé no està sol aquí: el 40% dels espanyols creuen que "hi ha una conspiració darrere de les vacunes contra el covid", segons una enquesta de 40dB. Sobre això alerta el sociòleg Josep Lobera, per a qui aquesta fractura amenaça la cohesió social, amb milions d'espanyols en nivells perillosos de desconfiança cap a la vacuna, la ciència i les autoritats sanitàries en un ambient de polarització extrema del qual no sabem com ens en sortirem.
No obstant això, també hi ha una sèrie de recels molt legítims que tenen a veure amb la situació excepcional que vivim i amb la velocitat amb què s'ha desenvolupat la vacuna. Cal no desestimar-les, sinó més aviat respondre-hi amb informació clara i evitar seguir aprofundint en la polarització, perquè la relació amb la vacuna deixi de ser una qüestió de partits polítics i passi a ser de salut pública, una cosa de tots. Ja sabem que de la seva implementació depèn la durada de pandèmia i les mesures extraordinàries, les conseqüències econòmiques de les quals seran profundes i duradores. Estaria bé, a més, que quan convencem els indecisos, puguin vacunar-se, perquè la lentitud en la distribució de la vacuna genera també un altre tipus de dubtes.