“Volia alguna cosa divertida i creativa per al cartell del Rec”
El primer que sorprèn són les seves celles, exageradament llargues, i els cabells descontrolats. A David Carson (Estats Units, 1955) mai li han agradat les normes ni els protocols. Tot i això, aquest orgullós dissenyador autodidacte és considerat pels crítics d’art una de les figures més destacades del disseny contemporani. Als anys noranta va ser director d’art de les emblemàtiques revistes Beach Culture i Ray Gun, on va plasmar bona part de l’estil tipogràfic i de disseny que l’ha fet conegut arreu del món. De fet, encara que a ell no li agradi el terme, se’l considera un representant de l’era de la tipografia grunge, perquè acostuma a fer servir tècniques pictòriques i fotogràfiques anomenades brutes, gens convencionals. Ara Carson, que viu entre Amsterdam i l’illa caribenya de Tortola, on practica el surf, una altra de les seves grans passions, ha sigut l’encarregat de dissenyar el cartell de la vintena edició del Rec.
Ha voltat i fet projectes arreu del món. ¿Com ha anat a parar al Rec d’Igualada?
Fa anys vaig conèixer Ramon Enrich, director d’art del Rec, en una exposició a Barcelona. Ens havíem perdut la pista, però fa poc vam tornar a coincidir i és quan m’ho va proposar. Un dia em va portar en cotxe cap a Igualada i, encara que al principi em va semblar una ciutat molt industrial, quan em va ensenyar el barri del Rec, amb els seus edificis abandonats, vaig entendre la seva idea i tot em va transmetre una sensació molt bona. Allà el Ramon em va deixar treballar al seu estudi, que és en una antiga adoberia.
¿Com es va inspirar per fer el cartell del Rec?
Com en qualsevol altre projecte, al principi no faig servir cap mena d’esquema o sistema concret. En aquest cas tenia alguns ingredients al cap sobre el concepte del festival, així que vaig pensar a transmetre alguna cosa divertida i creativa. Sempre intento mostrar tota la informació que m’han donat en un sentit emocional, perquè el que està clar és que no es pot oferir una informació i no rebre cap reacció.
Un dels seus secrets és que utilitza la tipografia com si fos una imatge.
És innegable que una imatge és molt poderosa i aconsegueix que una persona es decideixi o no a llegir un text, per molt bo que sigui. El que intento és que la tipografia tingui el mateix poder que una imatge, de manera que el lector no es pugui resistir a submergir-se en el text.
Sempre s’ha sentit molt orgullós de ser autodidacte. Avui dia hi ha molts dissenyadors gràfics amb formació. Què els aconsellaria?
Ara mateix amb el mòbil tothom pot ser fotògraf o dissenyador gràfic. Les noves tecnologies et donen totes les eines de manera fàcil i ràpida per crear els teus propis dissenys. Davant de tot això, penso que al final només acaben sobresortint aquells dissenyadors que, tinguin formació formal o no, aconsegueixen anar més enllà i treballen amb passió de manera personal i subjectiva, amb l’objectiu de transmetre un missatge. Són persones que treballen des de l’instint, que observen el seu voltant, que llegeixen i sempre estan atentes a tot el que passa.
En quins projectes està ara mateix?
Sempre tinc diversos projectes alhora. Ara precisament estic a punt de treure un llibre de collages que s’ha imprès a Barcelona.