Recomençar

ESCOLA. És la fi d’un parèntesi molt llarg i el començament d’una altra realitat en suspens; d’una existència feta d’intents de construir noves rutines carregades d’interrogants. Embastem el retorn. Hem omplert motxilles i hem posat el nom a les llibretes. Hem rellegit les mesures de seguretat i hem firmat declaracions de responsabilitat. Ens preparem per a les classes híbrides i la presencialitat per torns. Però, per sobre de tanta fragilitat, hi ha les ganes de retrobar-se. De veure els amics de carn i os. De tornar a trepitjar les aules. Del xivarri dels passadissos i del pati d’escola, probablement esmorteït per les limitacions de grups més reduïts i estancs. Necessitem reconeixe’ns i explicar-nos coses, encara que sigui a través d’una mascareta. Tenim ganes de recuperar una part del nostre món. És un recomençar precari i alhora vital.

DESIGUALTATS. Seguirem vivint en la incertesa, malgrat tot. La pandèmia ens ha fet més conscients de la metamorfosi, però és un temps de múltiples crisis. Més enllà del desafiament sanitari del covid-19 hi ha la fragilitat econòmica i la multiplicació de les desigualtats, la crisi de legitimitat democràtica i de governança global, i una mutació en les relacions internacionals que està canviant el concepte de poder i d’amenaces. Estem immersos en una crisi dels béns comuns globals: amb la consciència de la importància del servei públic, de l’espai públic, de la protecció social i de la lluita contra el canvi climàtic.

Vivim també una crisi de recuperació que ens toca de ben a prop. Que allarga les incerteses d’uns i la velocitat de represa d’altres. Que eixampla les desigualtats entre regions i entre sectors; entre alumnes d’una mateixa escola i entre centres d’una mateixa ciutat.

Amb els serveis socials al límit, les perversions dels abusos de poder, de les incapacitats d’oferir les respostes (polítiques) necessàries o les febleses econòmiques i financeres que limiten la redistribució de recursos per poder garantir la igualtat d’oportunitats, es fan encara més insostenibles.

RECONNEXIÓ. Parlem molt de l’extremisme polític, de com es radicalitza el vot i el discurs, però, en canvi, obviem l’extremisme social; el que condemna els més necessitats, que eixampla fins als extrems les divergències econòmiques, les esperances vitals i les possibilitats de poder-les materialitzar. Les desigualtats també determinen el nostre grau d’exposició a aquest virus que està transformant el món: a escala sanitària, per la densitat de l’entorn que habitem, i a escala socioeconòmica, per les possibilitats de digitalització de la nostra feina i la nostra vida. Com més s’allarga la crisi, més es bifurquen les capacitats de recuperació.

Avui ens aferrem a aquest nou començament de cicle que ens ha d’omplir les idees i l’esperit en temps d’hibridacions i incerteses. Que ha de preparar generacions senceres per a un món que encara es construeix, i que ha de contribuir a mitigar desigualtats socials. Després d’un llarg parèntesi que ens ha transformat les rutines, la comunicació i l’oci, sortim de la immensitat digital per recuperar l’esperit de col·lectivitat, de grup. Reconnectem amb el llenguatge no verbal, els silencis i les complicitats. Tornem a l’escola amb ganes i dubtes.