Qui recorda l’hivernacle?
Cada vegada que passo pel Parc de la Ciutadella el veig en pitjor estat, com una vella glòria del cinema a qui l’edat desafavoreix. Potser el cas més extrem és el de l’hivernacle, que sembla a punt de caure a terra. Aquesta construcció no és la primera d’aquest tipus en aquest mateix lloc. L’actual passeig Picasso era l’Esplanada, tètric escenari de diverses execucions públiques. Posteriorment, quan es va traslladar aquesta funció al portal de Sant Antoni, s’hi van instal·lar des de barbers econòmics a exhibicions eqüestres. L’any 1851, s’anunciava al Diario de Barcelona la construcció d’un hivernacle a l’Esplanada, situat al costat del desaparegut Jardí del General, el primer parc públic que va tenir la nostra ciutat.
Aquesta edificació inicial va funcionar fins que es va enderrocar l’antiga caserna de la Ciutadella i es van iniciar les obres de l’actual parc. Un gran projecte que es va dissenyar per difondre les ciències naturals, com la zoologia o la botànica. Així, la tardor del 1887 es va anunciar l’enderroc de l’antic hivernacle. I la construcció d’un de nou, fet de ferro i vidre, sota la direcció de l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch, que es va estrenar per a l’Exposició Universal del 1888, durant la qual va funcionar com a sala d’actes. L’octubre del 1892 van habilitar, puntualment, la nau central com escenari d’espectacles de prestidigitació i funambulisme, amb el públic a les naus laterals.
A principis del segle XX, la Ciutadella era el gran parc de Barcelona, el lloc d’esbarjo que compartia tot l’espectre social, on molta gent anava a passejar. Va allotjar un parc d’atraccions, i el 1907 va ser un escenari pioner en celebrar curses de bicicletes i motocicletes, durant les quals l’hivernacle es va fer servir per guardar els vehicles participants. Dos anys més tard, la premsa ja en demanava la restauració urgent, ja que es trobava en pèssimes condicions.
Les primeres reformes es van fer el 1917, i un any després s’hi celebrava la primera edició de la Mostra de Canaricultura, organitzada per l’Associació Ornitològica de Barcelona. Aquesta exposició d’ocells cantaires va ser molt popular i es va continuar celebrant fins ben entrada la postguerra. Una de les entitats que hi participaven era la Societat Protectora del Canari, amb seu al Paral·lel, que era responsable d’un actiu mercat d’animalets a l’actual placeta dels Ocellets. Als anys trenta a l’hivernacle també s’hi van organitzar exposicions de bolets i de gossos.
Passada la Guerra Civil l’estat d’aquest espai era molt precari, i s’hi van fer obres l’any 1940. Llavors tenia diversos usos, com la festa infantil que hi van muntar, el 1952, per als fills de la Guàrdia Urbana. El 1966 es va restaurar novament i es va transformar en una gran exhibició de plantes tropicals oberta al públic. El 1973, en commemoració del centenari del parc, hi van instal·lar calefacció i s’hi van introduir molts exemplars nous com cafeters, bananers, ficus o aràcies. Una dècada més tard es va proposar com a seu del Centre del Medi Urbà. Entre el 1985 i el 1995 s’hi van fer diverses reformes, i a principis d’aquest segle va obrir com a cafeteria i restaurant.
No obstant, el 2006 l’hivernacle va quedar en desús. I, malgrat l’intent de restaurar-lo el 2016, va entrar en una ràpida decadència. Fa un parell d’anys el feien servir els captaires com a dormitori. I el 2019 se’n va anunciar la rehabilitació, que sembla que no arribi. Ara les naus mostren els desperfectes que l’abandó ha causat en l’estructura. Mentrestant, la degradació del parc urbà amb més història de la nostra ciutat s’agreuja davant la indiferència general.
