El carnet de conduir

BarcelonaOdio l’estiu del 2016. Aquell any estava intentant treure’m el carnet de conduir i ja havia suspès tres vegades. Res, per ximpleries. La primera vegada perquè vaig envair el carril contrari. La segona, perquè em vaig estampar contra la vorera. I la tercera, perquè em vaig posar contra direcció. Ja veus, poses una mica en perill la vida de les persones i de seguida et suspenen. Els de la DGT, que tenen la pell molt fina.

Mai havia tingut cap interès en conduir i per això, amb 31 anys, no tenia carnet. Em vaig apuntar a l’autoescola perquè el meu marit sempre deia que a ell no li importava conduir, però ¿i si estàvem de vacances i es trencava un turmell, eh? Què faríem? Eh?! Jo li deia que trucar a una ambulància i a una grua, però ell insistia que era millor que jo també tingués carnet. Així que per no sentir-lo més em vaig matricular a l’autoescola. No podia ser tan difícil! Jo havia sigut molt bona estudiant! I, efectivament, la teòrica la vaig aprovar a la primera. Però la pràctica... Doncs això, que em plantava ja a la quarta convocatòria.

No conec ningú que recordi treure’s el carnet de conduir com la millor època de la seva vida. Ho passes molt malament: els nervis, els diners que val i aquells examinadors que no acostumen a ser Miss Simpatia. I en el meu cas era estiu. Tothom anava a la platja mentre jo em consumia dins el cotxe fent pràctiques amb en Rubén, aquell professor optimista que em deia que aquest cop sí, que aprovaria i aniria de vacances per totes les platges de Catalunya conduint jo mateixa.

Però en Rubén va fallar en la seva predicció. I vaig suspendre de nou. Altra vegada per una ximpleria: vaig sortir d’una rotonda amb un cop de volant tan brusc que vaig fer frenar en sec uns tres o quatre cotxes. Ja em direu... Faltaven encara dos intents més perquè finalment em tragués el carnet de cotxe. Així que aquell estiu vaig anar de vacances per totes les platges de Catalunya, sí, però amb el meu marit de conductor. I no, per variar no es va trencar el turmell.