El control de la Guàrdia Civil
"Anant en cotxe topem amb un control de carretera de la Guàrdia Civil. Cosa seriosa"
BarcelonaAny 2006. Vacances amb amics a Donosti i ruta per Guipúscoa. Anant en cotxe topem amb un control de carretera de la Guàrdia Civil. Cosa seriosa. Fan baixar els ocupants dels vehicles, revisen maleters, obren bosses, duen armes llargues. Tot avança molt a poc a poc i la cua de cotxes és eterna. Per sort, hem quedat aturats en una carretera que serpenteja vora uns penya-segats preciosos. Una de les meves amigues aprofita l’espera per treure la càmera i gravar el paisatge. Després de mitja hora arribem al punt de control de la Guàrdia Civil. És el nostre torn. El conductor abaixa la finestreta.
- Buenas tardes.
- Hola.
- ¿Puede abrir el maletero, por favor?
Obrim el maleter. El regiren. No troben res. El guàrdia civil es torna a apropar a la finestra i quan està a punt de beneir-nos perquè seguim circulant repara que la meva amiga, asseguda al darrere, duu una càmera a la mà.
- ¿Ya sabe usted que está terminantemente prohibido grabar a los cuerpos del Estado cuando realizan controles en carreteras?
- Eh... No, no lo sabía. Pero no lo he grabado a usted, he grabado el paisaje.
- Déjeme ver porque si aparezco yo o alguno de mis compañeros voy a requisarle la cámara.
- ¡¿La cámara?! ¿Y no se puede quedar solo la cinta?
Mirada assassina del guàrdia civil. I nostra.
- Rebobine que yo decida.
La meva amiga comença a rebobinar perquè l’amic guàrdia civil pugui veure les nostres vacances marxa enrere.
- Rebobine... Más, más... Rebobine más... Un poquito más... Rebobine...
- Es que si sigo rebobinando saldrá ya la comunión de mi hermano.
Segona mirada assassina del guàrdia civil. I nostra.
- ¿Me está tomando el pelo?
- No.
- ¡Pues rebobine! Rebobine... Más... Más... Rebobine más...
- Y esta es la comunión de mi hermano.
El guàrdia civil es queda en silenci, mirant la comunió una llarga estona fins que finalment sentencia:
- Perfecto, bonita ceremonia. Felicidades a la familia. Pueden seguir.
Mai vam saber què buscaven. Control rutinari o operació antiterrorista, ves a saber. A mi m’agrada pensar que era una patrulla destinada a inspeccionar vídeos domèstics de comunions per evitar que es facin aberracions: “ Uy, pobre niño. Hizo la comunión vestido de marinerito. ¡Los padres, al trullo! ”