Recosir l’entesa transatlàntica
En la llarga llista de reconstruccions que haurà d’afrontar Joe Biden també hi ha recosir l’entesa transatlàntica. Donald Trump ha deixat els nivells de confiança mútua sota zero. La feblesa dels Estats Units té conseqüències geopolítiques, les quals la nova administració nord-americana ha començat a matisar des del primer dia. El retorn dels EUA a l’Acord de París contra el canvi climàtic i a l’Organització Mundial de la Salut és la millor notícia per a una Brussel·les aferrada a un multilateralisme en hores baixes. “Un gran primer pas”, segons la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que reclamava, però, més ambició, també per posar límits al poder de les grans plataformes tecnològiques de Silicon Valley.
La Unió Europea fa temps que se sent infravalorada pel vell aliat tradicional, fins i tot molt abans dels insults i les amenaces de Trump. Encara que Biden aposti per una reconnexió, ni la UE ni els EUA són els mateixos d’abans. El president del Consell de la UE, Charles Michel, creu que el millor és imaginar un “nou pacte fundacional” per renovar l’aliança transatlàntica. Però encara està per veure el compromís real d’una administració Biden que, malgrat suavitzar la retòrica amb la UE, està sota pressió d’una agenda de política interior ingent i d’una amenaça directa al seu poder que li ve des del Pacífic.
Brussel·les és conscient que la confrontació dels Estats Units i la Xina seguirà amb Biden a la Casa Blanca. Però és probable que el nou president decideixi no entomar-ho en solitari, com el seu antecessor, i busqui una aliança de països amb interessos comuns. Això voldria dir que els europeus haurien de ser capaços de decidir primer, per ells mateixos, on es volen situar en aquesta nova bipolaritat comercial i tecnològica. Fins ara els exabruptes de Trump facilitaven la fugida endavant, sense prendre partit per l’un o l’altre i deixant cert marge als estats membres, com s’ha vist en el desplegament de la tecnologia 5G als diferents països de la Unió. A més, per a la UE és indispensable que des de Washington es posi punt final a la guerra de sancions comercials de Donald Trump, que ha acabat castigant de retruc els europeus. Fins i tot el restabliment del vincle transatlàntic estarà condicionat, doncs, per les relacions amb la Xina.
Berlín per davant de Washington
No només els Estats Units han canviat amb el trumpisme. Europa també ho ha fet. En els últims anys la UE ha posat en marxa la seva autonomia estratègica, augmentant la cooperació en defensa i fent un salt endavant en el procés d’integració. Ara, a més, també vol impulsar la seva autonomia financera, recuperant la idea inicial de fer de l’euro una divisa internacional que disputi l’hegemonia al dòlar.
Aquests quatre anys de Trump han canviat, a més, la percepció que molts europeus tenien dels Estats Units. Ja no són l’aliat incondicional en qui confiar. Segons una enquesta recent del centre d’anàlisi European Council on Foreign Relations, la majoria d’europeus pensen que el soci més important pel seu país és avui Berlín per davant de Washington. I una majoria també creuen que d’aquí una dècada la Xina serà més poderosa que els Estats Units i, per tant, preferirien que el seu govern es mantingués neutral en aquesta confrontació.