Els nens sortiran a passejar, una rectificació esperada
BarcelonaEls menors de 14 anys finalment podran sortir a fer un passeig controlat a partir de diumenge que ve. Encara no se sap ben bé de quina manera, però el que compta és que finalment el govern espanyol ha hagut de fer marxa enrere respecte a la seva primera decisió. Al matí la ministra portaveu, María Jesús Montero, havia explicat el contrari, que no es podrien fer passejos i els menors només sortirien per acompanyar els adults a fer gestions, com ara anar al banc o a comprar al súper o la farmàcia. Va ser dir-ho i caure-li una allau de crítiques que va anar creixent amb les hores. ¿Com podia ser que es permetés als nens entrar en un lloc tancat, ple de gent –molta d'ella vulnerable i que es podia infectar–, i que, en canvi, no poguessin passejar pel carrer de manera aïllada? No només l'oposició va posar el crit al cel sinó que el pla també va rebre dures crítiques dels socis de govern de Sánchez. Tanta va ser la pressió que a la nit va haver de sortir a apagar el foc el ministre de Sanitat, Salvador Illa, que es va justificar afirmant que ell tenia la capacitat legal de decidir i que, per tant, rectificava. Ho feia, va dir, perquè "aquest és un govern que escolta".
El problema és que escolta les crítiques un cop preses les decisions, quan el que seria més raonable i tranquil·litzador és que escoltés els experts abans de prendre-les. I que pactés i consensués les decisions amb els seus socis i també amb l'oposició. Estem en una situació de crisi com mai l'havia vist aquesta generació i, per tant, no pot ser que es facin crides a gran pactes d'estat i després se sigui incapaç de parlar i explicar-se en qüestions que en principi haurien de ser tècniques i consensuades.
El govern espanyol porta més de cinc setmanes de gestió única de la crisi i sembla increïble que encara actuï amb aquest grau d'improvisació. Encara esperem una roda de premsa amb el comitè d'experts –el de veritat, no el tècnic de militars– en què es pugui explicar de manera clara i didàctica el perquè de les decisions que es prenen. És evident que són temes complexos, però altres països ho han fet i seria important que escoltés les propostes assenyades que li arriben de les comunitats, les més properes a la població. Per exemple, l'opció que s'ha pres a Andorra de deixar sortir per hores, com proposa també el govern català, sembla raonable. Cal, evidentment, posar uns límits i unes regles clares perquè, com ha recordat Illa, encara no estem en una fase de desescalada sinó de petit alleujament del confinament. El que no s'entén de cap de les maneres és que aquest pla no estigués ja perfectament estudiat, pactat i preparat i que no s'hagi implementat amb la col·laboració de comunitats i municipis per adaptar-lo a les necessitats i possibilitats de cada lloc.
Però no, haurem d'esperar a les reunions de l'últim moment per saber com es farà. Els ciutadans ens mereixem que ens tractin amb més respecte, com a adults, explicant clarament la situació i sense amagar ni dades, ni dubtes ni problemes. Volem saber a partir de quins criteris, científics, econòmics o sanitaris, es prenen les decisions. Estem informats i som prou responsables per saber com actuar en una situació tan crítica com aquesta. Ho hem demostrat durant aquestes cinc setmanes de confinament. El que no pot ser és aquest desgavell.
