És l'hora dels ajuts i de la indústria
BarcelonaLes xifres globals de l'atur del 2020 no deixen marge al dubte. L'increment de persones que s'han quedat sense feina, sumades a les que estan en un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO), deixa per a l'economia catalana un panorama desolador que obliga a un replantejament global. Si des del 2014 s'havia anat rebaixant la xifra d'aturats, ara de cop, en deu mesos, des de la irrupció del covid-19 i la consegüent paràlisi general, la taxa de desocupats s'ha disparat fins a tancar l'any amb gairebé mig milió de persones, un 28,21% més que l'any passat per les mateixes dates, a les quals cal afegir les 172.735 persones que, tot i que tècnicament no són aturats, no treballen perquè estan inclosos en un ERTO. La suma de les dues xifres ens col·loca al nivell més alt de la crisi (principis del 2013) de persones de braços plegats.
En termes del producte interior brut (PIB), la patacada també passarà als annals econòmics: segons les estimacions oficials, la caiguda se situarà entre el 10,5% i l'11,5%. Els sectors més afectats són els serveis, especialment el turisme i el lleure, dels quals l'economia catalana és molt dependent. El cop encara ha estat pitjor a les Balears. La reflexió que s'imposa va en la línia de diversificar potencialitats i, en concret, de centrar els esforços en els sectors industrials, que històricament havien estat el pilar de l'economia catalana, amb un creixement sostingut de mitjans del segle XIX a mitjans del XX. De fet, al conjunt d'Europa la indústria està aguantant bé el tipus. Així doncs, recuperar l'impuls productiu, i basar-lo en la recerca i l'aportació tecnològica per aportar valor afegit, hauria de marcar el camí a seguir, cosa que no treu que els sectors ara més tocats (turisme, lleure, immobiliari) hagin de treballar per recuperar el pols, tot i que ho hauran de fer també des de noves bases. Entre altres coses, perquè no està clar com serà el món postpandèmia i fins a quin punt es recuperarà la mobilitat internacional. La vella normalitat ja no tornarà. De fet, tampoc no resulta gens evident quant trigarem a vèncer el coronavirus, de manera que la recuperació es presenta incerta i progressiva. Demanarà molta capacitat d'adaptació, sector per sector, negoci a negoci.
En aquest sentit, també és crucial l'agilitat i contundència amb què l'administració pública intervingui. Mentre durin les mesures de confinament, seran vitals els ajuts directes per evitar que abaixin més persianes, així com la distribució dels fons europeus per garantir la recuperació. Ara que la Unió Europea ha aixecat les restriccions al deute i el dèficit, i que el Banc Central Europeu està comprant deute públic massivament, no hi ha excuses per seguir anant amb el fre de mà posat. Si el suport queda curt i arriba tard, com està passant al conjunt de l'Estat, arribarà un moment en què ja no hi serem a temps. Moltes empreses i negocis, sobretot els petits i mitjans, ja estan al límit de la seva capacitat de resistència: Catalunya concentra un de cada quatre concursos de creditors. Hi ha un perill evident que massa ERTOs s'acabin convertint en atur consolidat. Ara és l'hora dels ajuts i l'hora de la indústria.
