Cinc consells per recuperar la privadesa digital
Les aplicacions i serveis d’internet acumulen més informació sobre nosaltres que qualsevol govern. És possible evitar-ho, però cal estar disposat a canviar radicalment d’hàbits
BarcelonaAquestes setmanes molts ciutadans es declaren en contra que els seus governs rastregin la posició dels telèfons mòbils per analitzar els moviments de la població i intentar contenir la pandèmia de covid-19. Una reticència a ser vigilats que contrasta fortament amb la despreocupació amb què els mateixos ciutadans cedeixen de manera continuada les seves dades personals als gegants digitals. Aquestes empreses acumulen prou informació per construir un perfil detallat dels nostres interessos i orientacions, generalment amb finalitats comercials però també amb ramificacions polítiques. Per a Google, Facebook i els nombrosos majoristes de dades, la nostra personalitat és com un llibre obert.
Podem limitar fins a un cert punt la profunditat d’aquest rastreig configurant de manera restrictiva alguns dels nostres serveis d’ús habitual. Per exemple, el perfil d’usuari Google permet desactivar els historials dels llocs on hem estat, de les cerques que hem fet i de les webs que hem visitat. Però una autèntica aposta per la privadesa exigeix canvis més radicals, i tot seguit us en proposo cinc: instal·lar menys aplicacions mòbils i canviar de navegador i cercador web, de xat i de DNS.
Canviar WhatsApp per Signal
El forat de privadesa del popular servei de xat per a mòbils no afecta el contingut dels missatges: el xifratge impedeix que ningú més enllà dels interlocutors vegi el que esteu dient. Tanmateix, WhatsApp i la seva matriu Facebook exploten a fons una altra informació tant o més rellevant: les metadades de les comunicacions. Saber amb qui ens escrivim o parlem, a quines hores ho fem i de quins grups formem part els serveix per afinar el nostre perfil, especialment des que poden creuar-lo amb l’ús de Facebook i d’Instagram, i l’empresa de Mark Zuckerberg ha demostrat repetidament el seu menyspreu absolut per la nostra intimitat. L’única manera d’evitar les seves intromissions és fugir-ne. I probablement el millor lloc per anar és Signal, una altra aplicació de missatgeria que xifra tot el contingut amb el mateix protocol de WhatsApp però que no guarda les metadades de les comunicacions. Soc conscient que aquest canvi serà el més difícil de fer per a la majoria dels lectors (“Tots els meus contactes són a WhatsApp”), però val la pena provar de convidar-los a Signal per poc que valoreu la vostra privadesa i la seva.
Menys aplis, més web
Hem arribat a un punt que sembla que l’única manera d’interactuar amb les empreses i els serveis digitals sigui descarregar i instal·lar les seves aplicacions mòbils. Per a elles és pràctic perquè Apple i Google s’ocupen de la distribució i les actualitzacions, i l’usuari obté fàcilment una icona d’accés en el seu dispositiu. Però les aplicacions descarregables tenen un costat fosc: poden incloure -i de fet és el més habitual- codis de seguiment de l’activitat de l’usuari (amb finalitats estadístiques, de control de qualitat o directament de màrqueting) que són difícils de detectar i neutralitzar sense coneixements tècnics. La solució a aquest inconvenient és optar sempre que es pugui per l’ús dels serveis digitals mitjançant les seves pàgines web adaptades a dispositius mòbils, evitant les aplis per a iOS i Android. Com veurem en el consell següent, accedint-hi via web és molt més fàcil protegir la privadesa de les nostres dades. I fer-ho té un avantatge addicional: alliberem l’espai d’emmagatzematge que les aplicacions ocuparien en el nostre aparell.
Canviar Chrome per Brave
L’aplicació que sí que cal instal·lar en qualsevol ordinador o smartphone és el navegador web. Cada sistema operatiu inclou el seu i, gràcies al domini aclaparador d’Android, el navegador més utilitzat del món és Google Chrome. És una aplicació ràpida, però també la principal eina amb què Google capta dades sobre la nostra activitat digital, ja sigui dins dels seus propis serveis o en els de tercers. La manera d’esquivar aquest rastreig és canviar de navegador web. Android permet escollir amb quin navegador volem que s’obrin per omissió els enllaços web, i sembla que Apple també ho permetrà a partir de la futura versió 14 d’iOS. El meu navegador web recomanat -també a l’ordinador-és Brave. Fa servir el mateix motor que Chrome i és compatible amb les seves extensions, però inclou de sèrie funcions que bloquen els anuncis de les webs visitades i els nombrosos codis de rastreig que solen incloure. El resultat és una navegació web més ràpida i més privada.
Canviar Google per DuckDuckGo
L’altre gran captador d’informació que fa servir Google és el seu servei primigeni: el cercador web. Amb cada operació de cerca li estem proporcionant explícitament informació sobre el que ens interessa, i la fa servir de manera eficient: d’una banda, personalitzant els resultats de cerca, que són diferents per a cada persona, i de l’altra, mostrant-nos anuncis contextuals. Per evitar-ho, res més senzill que canviar el cercador per omissió del nostre navegador -tots ho permeten- per una alternativa més respectuosa amb la privadesa. La meva es diu DuckDuckGo, que ofereix uns resultats equiparables als de Google però sense personalitzar-los més enllà d’escollir la nostra preferència d’idioma i lloc d’origen de les pàgines. Els resultats també inclouen anuncis, però no estan personalitzats per a cada usuari perquè no sap qui som.
Canviar el DNS de l’operadora
L’operadora que us proporciona la connexió a internet sap molt més del que us penseu sobre la vostra activitat digital. Per connectar-se a qualsevol servei de la xarxa, el vostre dispositiu ha de consultar un DNS (sigles angleses de servei de noms de domini) que tradueixi l’adreça visible -posem per cas Ara.cat - a l’adreça IP del servidor on resideix -176.34.179.218, en el cas de la web d’aquest diari-. I la majoria de les connexions fixes i mòbils fan servir el DNS de l’operadora, de manera que pot saber perfectament què esteu fent perquè també sap qui sou. Una manera d’evitar-ho és fer servir una VPN (xarxa privada virtual), però solen ser difícils de configurar, lentes i de pagament. La millor alternativa anònima és reconfigurar el vostre ordinador o telèfon perquè faci les consultes a un DNS de tercers, i el més popular és el de Cloudflare, que resideix a l’adreça 1.1.1.1 que li dona nom. A la seva web trobareu instruccions per aplicar-lo a Windows i a Mac. Als mòbils és encara més senzill: només cal instal·lar l’apli de 1.1.1.1 i activar-la per amagar-li a la vostra operadora quin ús feu d’internet.
