Amb reducció de soroll o sense, però encara de botó

Es veu que les consultories especialitzades en el mercat tecnològic trobaven massa àmplia la categoria dels anomenats wearables, els dispositius electrònics que l'usuari porta posats, i des de fa alguns mesos s'han empescat per als seus informes una nova subcategoria de productes, els hearables, que agrupa totes les andròmines digitals connectades sense fils que ens posem a les orelles. Per distingir-los dels auriculars de tota la vida, aquests escoltables han de complir determinats criteris més enllà de l'audició de música. IDC, per exemple, considera que han d'oferir funcions de registre de l'activitat física, o bé poder modificar el so més enllà de reduir el soroll ambiental, portar a terme traducció simultània entre idiomes o facilitar la interacció de l'usuari amb alguna majordoma digital com Siri, Alexa i Assistant.

Sigui o no forçada aquesta classificació, les dades indiquen que els escoltables són un segment de producte a l'alça: durant el tercer trimestre del 2019 se'n van vendre gairebé 41 milions d'unitats, més que la suma de polseres comptapassos i rellotges intel·ligents, els altres dos productes que formen el gruix dels wearables. L'èxit dels escoltables queda encara més palès si comparem les xifres amb les de fa un any: aleshores representaven un percentatge de les vendes idèntic al de les polseres; actualment superen la suma de les polseres i els rellotges connectats. I al capdamunt d'aquesta tendència, com sol passar, hi ha Apple. Des que fa tres anys van sortir a la venda els AirPods originals, no només han generat tota mena d'imitacions, sinó que també s'han convertit en un dels productes estrella de la marca, amb més potencial de creixement que el mateix iPhone.

Per aquest motiu, un any i mig després d'analitzar en aquest mateix espai els primers AirPods i els auriculars rivals de dues marques de prestigi com Samsung i Sony, he repetit l'experiència provant els models actuals de les tres firmes, per veure com han evolucionat. Concretament, he provat la segona generació dels AirPods (179 €), els Samsung Galaxy Buds (150 €), els AirPods Pro (279 €) i els Sony WF-1000XM3 (250 €). Tots quatre comparteixen les característiques bàsiques: són auriculars de botó –intraaurals, si ho preferiu, per contraposició als de diadema o supraaurals, que cobreixen tot el pavelló auditiu–; es connecten per Bluetooth al telèfon mòbil o l'ordinador; estan equipats amb micròfons que permeten mantenir converses telefòniques sense haver de treure el telèfon de la butxaca; i es venen acompanyats d'un estoig que també fa de bateria externa per carregar la interna, inevitablement de poca autonomia per culpa del poc espai disponible.

La diferència més destacada entre els models esmentats és la funció de reducció activa del soroll exterior: tant els AirPods Pro com els Sony inclouen electrònica que agafa el so captat pels micròfons, n'inverteix la fase i el mescla amb la música procedent del telèfon, amb la qual cosa s'aconsegueix un efecte de cancel·lació del soroll que envolta l'usuari. Aquest aïllament acústic es veu reforçat amb un encaix com més estret millor entre el mateix auricular i el conducte auditiu de l'usuari, que també afavoreix una millor reproducció dels sons greus. Per això les dues marques proporcionen amb els auriculars uns taps tous de tres mides, perquè cada usuari triï els que s'adaptin millor a l'orella. De fet, Samsung també inclou amb els Galaxy Buds tres mides de taps, que en aquest cas són l'únic element per silenciar el soroll de fora perquè no tenen sistema actiu de reducció; els Galaxy Buds són els únics que també inclouen aletes flexibles intercanviables per assegurar encara més la fixació a l'orella, especialment útil quan els portes mentre fas exercici. Amb els AirPods cal confiar exclusivament que no et caiguin, tot i que a mi no m'ha passat mai.

Els estoigs de càrrega també són diferents. Tots es poden endollar a un carregador convencional –amb connector Lightning els d'Apple i USB-C els altres dos–, però tant el dels AirPods Pro com el dels Galaxy Buds disposen de càrrega sense fils, dipositant-los sobre el mateix carregador del telèfon –o, en el cas dels smartphones Samsung amb càrrega inversa, sobre el mateix telèfon–. Els AirPods també tenen estoig carregable sense fils, però és opcional: costa 50 euros més que el normal.

Els quatre models es poden fer servir amb Android o amb iPhone, però la flexibilitat màxima s'obté sense sortir dels ecosistemes respectius: el sistema operatiu iOS detecta i emparella automàticament tant els AirPods com els AirPods Pro i mostra a la pantalla de l'iPhone o l'iPad tant el nivell de càrrega dels auriculars com el de l'estoig. L'aplicació Galaxy Wear de Samsung per als seus telèfons fa més o menys el mateix, només per als Galaxy Buds però no amb l'estoig, igual que l'aplicació corresponent de Sony, disponible per a Android i iOS. Totes les aplicacions serveixen també per equalitzar l'audició i per configurar tant la resposta tàctil de cada auricular –un o més tocs per fer pausa o per reiniciar la música, saltar de cançó o atendre i penjar les trucades, dialogar amb Siri, Alexa, Assistant o Bixby– com les opcions de reducció de soroll, en els models que n'ofereixen. Aquest aspecte és sobretot important perquè sovint no voldrem aïllar-nos del tot del so ambient, no fos cas que no sentíssim una moto que s'acosta quan travessem el carrer o bé senzillament algú ens parli. L'aplicació mòbil de Sony detecta automàticament si estem quiets o si ens desplacem, i ajusta la reducció del soroll depenent de cada cas. Als AirPods Pro cal prémer l'extensió externa dels auriculars per activar manualment una presència més gran dels sons ambient sobre la música. La seva aplicació mòbil és l'única que verifica automàticament el grau d'aïllament amb la mida de taps que hem triat, i recomana canviar-los si troba que no és òptima.

La qualitat sonora dels quatre models és força digna. En cap cas pot competir amb la d'uns auriculars de diadema de qualitat, però ha millorat considerablement respecte a la dels seus predecessors. Aquesta millora és especialment apreciable en els Galaxy Buds, que són els més econòmics dels quatre. Els dos models d'Apple tenen una mica més de presència de greus que els de Sony, que al seu torn ofereixen més claredat en els sons aguts. Com és natural, les converses telefòniques s'escolten millor amb els dos models amb reducció de soroll, però en canvi els que transmeten millor la nostra veu continuen sent, com en la prova anterior, els AirPods convencionals, en part perquè els micròfons són més a prop dels llavis. Igual que fa un any i mig, acabo insistint que res sona (ni aïlla) tan bé com uns bons auriculars de diadema, però en aquesta ocasió afegeixo que l'encaix entre els auriculars de botó i l'orella, imprescindible per aconseguir un bon aïllament, pot arribar a resultar desagradable malgrat la compensació electrònica. Per aquest motiu, si hagués de triar entre els quatre auriculars provats, la meva elecció tornarien a ser els AirPods convencionals o, si anés curt de diners, els Galaxy Buds.