Refugiats

ESTÀVEM MÉS TRANQUILS sense saber-ne res, fins que Turquia ha obert les fronteres als refugiats sirians. Grècia ha desplegat l’exèrcit per contenir la gent que fuig de la guerra i Europa l’hi ha agraït. Entre l’exèrcit, la policia i la parapolicia hem tingut els primers morts, un d’ells un nen. Benvinguts a Europa!

Ens preocupa molt el coronavirus perquè hi estem exposats tots. La falta de compassió amb l’estranger, en canvi, ve precisament de la seva estrangeria: no ens sentim exposats a la seva desgràcia. És igual que els europeus més grans encara puguin recordar els desastres de la guerra. Als europeus no ens passarà, pensem, ni als nostres fills, ni als nostres nets, nosaltres no ens sentirem mai exposats a ser tractats pitjor que bèsties.

Com m’agradaria veure’ns a la pell d’aquells refugiats. Posats a les seves barques, entre les onades, apallissats amb les nostres famílies, amb els nostres nens. Quanta estona? Un segon? Cinc minuts? Una hora? Un dia sencer? Per sempre més, com ells? I ells posats el mateix temps a la nostra pell. S’estarien impassibles, mirant com ens ofeguem?

És desagradable tornar a recordar aquella pobra gent. És desagradable, també, treure’n la mirada. Però des de la meva butaca és molt fàcil donar lliçons. Els paramilitars que van a ajudar la policia a la frontera, els votants feixistes, els manifestants contra la immigració són gent que lluita pel poc que té, no s’ho miren com jo des de la butaca.

No ho crec. No cal ser pobre per girar-li la cara a la humanitat. Al contrari, això només pots fer-ho des d’una posició de força. Jo mateix, escrivint aquest article, m’alleujo moralment. Potser ajudo el lector a alleugerir-se. Ens reconeixem en la nostra bondat, nosaltres no som dels que criden “torneu a casa, no us volem aquí, moriu-vos!”

Esclar que no ho som. Reconeixem la nostra maldat. Sabem que podríem ajudar més. Sabem que ens tocaria suplir la falta de cervell dels racistes. Falta de cervell perquè l’irracionalisme, l’antihumanisme, tal com diu la paraula, és autodestructiu. Es veu que el coronavirus ha fet parar fàbriques xineses i que això frena el canvi climàtic. El virus va contra el canvi climàtic. El futur de la humanitat té el virus a favor. L’antihumanisme, com diu la paraula, és autodestructiu.

Mirar a una altra banda és deixar que els altres ens facin la feina bruta. Acollim aquesta gent, donem-los casa i menjar. Tenim impostos per pagar polítics, per pagar mestres, per pagar ciència, per pagar ecologia. Posem impostos per salvar la nostra pròpia humanitat.