Regular l’impossible
Després de manifestar-se diverses vegades les principals empreses de VTC comuniquen la seva decisió de deixar d’operar a Catalunya per una sentència que, entre altres coses, obliga a precontractacions superiors als quinze minuts. És a dir, has d’esperar un mínim de quinze minuts entre la reserva i el moment de pujar al vehicle.
¿Els taxis han guanyat la batalla? Sí, de moment.
El problema és que la tecnologia digital ha fet possible l’intercanvi entre particulars. Aquest sistema antic i que els economistes havíem descartat per ineficaç és ara possible, més barat i més eficient. La desaparició de les VTC a Catalunya donarà més possibilitats a les aplicacions de transport entre particulars. N’hi ha unes quantes: GOI, Furgo, Lift, Bluemove, BlaBlaCar, Viajest, Drivy, Amovens...
Es tracta d’un acord entre dos persones particulars que es coneixen a través d’una xarxa social. Necessito anar a l’aeroport. I pots compartir trajecte per un o dos euros. Esclar, el que suposadament va a l’aeroport i et porta, en realitat, està prestant un servei.
Evidentment que tota transacció ha de portar IVA i pagar els seus impostos. El comerç i serveis han d’estar regulats. Però amb la tecnologia digital la regulació ha de ser digital o no servirà. Que ho expliquin els editors, autors, discogràfiques o cantants. És impossible impedir l’intercanvi de llibres o música entre particulars. Mireu Wallapop. Montoro ja va dir fa anys que fiscalitzarien les vendes entre particulars a través de Wallapop. Impossible. Dues persones connectades a través de la tecnologia poden pactar el que vulguin si la tecnologia no està connectada a l’administració pública. Poden vendre un moble o intercanviar un llibre i, per descomptat, compartir un trajecte en cotxe o moto. Qüestió de temps. D’aquí poc els taxis a Catalunya tindran una altra competència i, aquest cop, no serà professional.
