MadridLa Casa del Rei va ocultar a l'opinió pública almenys des del 5 de març del 2019 que Joan Carles I va obrir el 2008 –quan encara estava en exercici– la Fundació Lucum amb domicili a Panamà, de la qual ell mateix era el primer beneficiari (ayant droit économique o beneficial owner) i el seu segon beneficiari, el llavors príncep d'Astúries i actual rei, Felip VI. Així mateix, també va tenir coneixement de la Fundació Zagatka, oberta pel seu pare a Liechtenstein el 2003, en què Joan Carles I era el tercer beneficiari i el llavors príncep d'Astúries quart beneficiari a partir del 2006.
El rei Felip VI ho va saber almenys per part de la Fundació Lucum arran que els advocats que presumptament representen l'examant de Joan Carles I, Corinna Larsen –amb anterioritat, princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein–, es van dirigir a la Casa de Rei el 5 de març del 2019 a través d'un escrit en el qual l'informaven que figurava com a segon beneficiari.
La Casa del Rei ha aprofitat una circumstància que tampoc sembla casual –l'aparició, la nit de dissabte, en línia, d'una informació del diari britànic The Sunday Telegraph en la qual es feia la revelació que Felip VI, segons els documents als quals va tenir accés el diari, figura com a segon beneficiari, després de Joan Carles I, de la Fundació Lucum– per emetre un comunicat, precisament durant la jornada següent a l'anunci de la declaració de l'estat d'alarma per la propagació del coronavirus a Espanya.
El distanciament del rei Felip VI respecte el seu pare que es dedueix del comunicat reial sembla en certa mesura la repetició de la conducta que va adoptar el propi Joan Carles I a finals del 2011 respecte al seu gendre Iñaki Urdangarín, quan la investigació del jutge José Castro a Palma de Mallorca rodejava Urdangarín. La Casa del Rei va argumentar davant dels mitjans de comunicació que el monarca ignorava els negocis del seu gendre i que, precisament, per la seva advertència Urdangarín havia abandonat la seva activitat. Ara davant la investigació del fiscal Yves Bertossa a Ginebra, Suïssa, sobre les activitats de Joan Carlos I, és Felip VI qui pren distància respecte el seu pare.
La Casa del Rei no va dir res quan el diari La Tribune de Genève va informar el 4 de març passat que en el compte de la Fundació Lucum al banc Mirabaud de Ginebra, propietat del rei Joan Carles I, va rebre el 8 d'agost del 2008 una transferència de 100 milions de dòlars, enviada pel ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita, un "regal" aparentment atorgat a Joan Carles I pel llavors rei saudita Abdal·lah bin Abdulaziz, mort al gener del 2015.
Del compte de Lucum, segons el diari ginebrí, Joan Carles I va transferir el 2012 –és a dir, quatre anys després de rebre els diners de l'Aràbia Saudita– 65 milions d'euros a un compte d'un banc a les Bahames de la qual era beneficiària Corinna. Segons els seus advocats londinencs es tractava d'una donació "no sol·licitada" per l'examant que reflectia l'"encarinyament" de Joan Carles I amb Corinna i el seu fill.
El que és rellevant: la Casa del Rei va saber que la informació del diari ginebrí era una filtració directa, segons fonts jurídiques suïsses consultades per l'ARA, sobre la investigació d'un presumpte blanqueig de capitals agreujat que porta el fiscal de Ginebra Yves Bertossa, després d'un any i mig.
Bertossa, precisament, després de visitar Madrid el 21 d'octubre del 2019, va aconseguir per comissió rogatòria que el jutge Manuel García Castelló de l'Audiència Nacional li enviés els àudios amb converses entre Corinna i l'expolicia José Manuel Villarejo, en què l'examant del rei parlava d'un pagament de 100 milions de dòlars i de comissions pagades pel lobi per aconseguir el contracte de 7.000 milions de dòlars per construir el tren AVE a la Meca.
Després de la visita, el fiscal Bertossa va fer un intercanvi d'informació amb el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, d'una banda, i amb el jutge García-Castelló, de l'altra.
La Casa del Rei assenyala en el seu comunicat emès aquest diumenge 15 de març que en va informar "les autoritats competents". Aquesta ambigüitat, què vol dir? Fonts governamentals consultades per l'ARA asseguren que és una fórmula per assenyalar el govern de Pedro Sánchez.
Segons assegura el comunicat, es resol cancel·lar l'assignació que rep Joan Carles I del pressupost de la Casa del Rei, tenint en compte que, segons assenyala, el llavors príncep d'Astúries desconeixia el 2006 (Zagatka) i el 2008 (Lucuma) que havia estat designat beneficiari de les esmentades fundacions.
El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) es va oposar la setmana passada al Congrés a una comissió d'investigació sobre les presumptes activitats corruptes de Joan Carles I, una iniciativa a la qual dona suport el seu soci de coalició, Unides Podem. Ja s'havia oposat amb anterioritat a una iniciativa semblant.
Pedro Sánchez, a la llum de la confessió de la Casa de Rei, tenia informació directa de Felip VI sobre la veracitat de l'existència de les esmentades fundacions.
Les operacions del llavors rei Joan Carles I a Suïssa podrien implicar infraccions tributàries greus, tant en la liquidació de l'IRPF com pel que fa a declarar, a partir del 2013, segons el formulari 720 dels béns a l'estranger.
Tant el suposat "regal" del ministeri de finances saudita –100 milions de dòlars l'agost del 2008, ja esclatada la Gran Recessió– com el posterior regal, el 2012, a la seva examant Corinna de 65 milions d'euros són dues operacions que el fiscal Bertossa ja ha acreditat a través d'entrades i escorcolls a Rhone Gestion, Boulevard Georges-Favon, 2, i a la seu de la Banque Mirabaud, domiciliada al mateix carrer, número 29. Els gestor de la fundació, Arturo Fasana, imputat en el seu dia en el cas Gürtel, i el conegut advocat en assumptes de negocis, Dante Canonica.
La consciència sobre la gravetat de la situació –sota investigació a Suïssa, i pel que fa a les presumptes comissions de l'AVE a la Meca, també a Espanya– va conduir els assessors del rei emèrit a contractar l'exfiscal Javier Sánchez-Junco, que es va incorporar a la Fiscalia Anticorrupció a finals dels anys noranta per col·laborar amb el fiscal en cap Carlos Jiménez Villarejo i el tinent fiscal Luis López Sanz en el tancament de la qualificació del cas Banesto. Va ser Sánchez-Junco, precisament, qui durant el judici oral va demanar al tribunal la lectura de l'acta de la Fundació Melvin, de Liechtenstein, a través de la qual Mario Conde havia canalitzat diners de Banesto.
El paper de l'exdirector del CNI
Quin era el propòsit de la carta escrita pels advocats de Corinna Kobre & Kim el 5 de març del 2019 al rei Felip VI?
Les fonts jurídiques consultades assenyalen que es tractava d'arribar a un pacte per tal que es posés punt i final al que Corinna considerava un seguiment i assetjament dels serveis d'intel·ligència d'Espanya, operació dirigida pel llavors director del Centre Nacional d'Intel·ligència, Félix Sanz Roldán.
La missiva del 5 de març del 2019, dirigida al cap de la Casa del Rei, Jaime Alfonsín Alonso, segona ha relatat Corinna al diari britànic Daily Mail, no va obtenir resposta directa.
Però sembla que sí que va tenir conseqüències. El dissabte 16 de març de 2019, el rei emèrit Joan Carles I va viatjar a Londres en un jet privat i es va reunir amb Corinna i el seu fill Alexander, de 17 anys. Segons el diari britànic, el fill també va confirmar la reunió. "No puc donar detalls sobre aquesta trobada privada, excepte que el rei emèrit es va mostrar molt preocupat amb l'assumpte d'interès mediàtic".
Precisament, els advocats de l'examant de Joan Carles I han anunciat a finals de febrer que interposaran una denúncia a l'Alt Tribunal de Justícia britànic per seguiments i assetjament de l'estat espanyol i el seu servei d'intel·ligència, un cas que segons el diari britànic, portaria l'advocat i membre de la fiscalia britànica (Crown Prosecution Service) James Lewis.
De moment no hi ha notícies sobre la denúncia.