La relació del jutge Llarena amb Das que ha canviat el cens del poble

Barcelona / DasUns quants veïns van desaparèixer recentment del cens electoral de Das, a la Cerdanya. Van anar a votar a les eleccions generals del 28 d’abril passat i van comprovar que no podien exercir el seu vot com havien pogut fer sempre fins llavors. El motiu: que Das estava en el punt de mira des de feia anys. Concretament, des que va saber-se que el jutge Pablo Llarena s’havia empadronat a la localitat cerdana. Una pressió que va obligar a revisar el cens.

Llarena vivia a Sant Cugat i treballava a Barcelona, però el 25 d’agost del 2008 va donar-se de baixa del municipi vallesà i va fixar la seva residència habitual en aquest petit poble pirinenc a dues hores de distància del seu lloc de treball, a l’altre costat del túnel del Cadí. Durant pràcticament una dècada, tot i viure a Sant Cugat, estava empadronat en un pis de 101 metres quadrats que va adquirir l’any 2000 als afores de Das, just darrere de l’Ajuntament, amb unes vistes privilegiades a la vall del Segre.

Llarena ja feia anys que havia aterrat a Catalunya. L’any 1998 va incorporar-se a l’Audiència Provincial de Barcelona, i l’any 2011 en va ser designat president. Una fecunda carrera que li va valer el salt a Madrid.El 28 de gener del 2016 va ser designat per ser jutge al Tribunal Suprem. El trasllat a la capital espanyola va anar acompanyat d’un focus mediàtic molt important, ja que es va convertir en l’instructor de la causa contra el Procés independentista.

Va ser ell qui va tornar a enviar a la presó cinc polítics catalans: Jordi Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa. També va emetre les euroordres per detenir els polítics a l’exili i, durant la instrucció, va denegar la llibertat d’Oriol Junqueras, Joaquim Forn i Jordi Sànchez, que havien estat escollits com a diputats en les eleccions del 2017.

Pintades i persecució

La instrucció de la causa catalana va fer que molta gent del món independentista comencés a interessar-se per aquest jutge procedent de Burgos. El març del 2018 van aparèixer pintades contra el jutge. Arran va atribuir-se-les. “Llarena feixista. Ni a Das ni enlloc”, van escriure sobre el paviment. Una escena que es va tornar a repetir a finals d’any, i que s’ha tornat a viure aquest 2019. Les pintades contra Llarena van fer-se tant a la seva casa de Sant Cugat, on van tirar un pot de pintura groga, com a la que té a Das. Inicialment, però, els insults contra el jutge van aparèixer davant d’una casa equivocada, a escassos quaranta metres d’on el magistrat té la residència pirinenca.

Després d’aquests episodis, el Consell General del Poder Judicial va demanar extremar les mesures de seguretat al voltant de Llarena, la seva dona, Gema Espinosa, i els seus domicilis. Així, no era estrany que hi hagués cotxes de paisà de la policia prop de la casa del jutge, una vigilància que no va evitar que els incidents es repetissin. Espinosa, exdirectora de l’Escola Judicial, va arribar a admetre en una entrevista a la Cope que no “anava tranquil·la pel carrer”. Fa uns mesos, ella també va traslladar-se a Madrid, on havia arribat el seu marit el 2016, que durant més de dos anys treballava de dilluns a divendres al Suprem i tornava a Catalunya el cap de setmana per estar amb la família, a vegades per pujar a Das i buscar la tranquil·litat del petit poble.

Les pintades també van fer que el focus mediàtic se situés en aquest municipi cerdà de poc més de 200 habitants i les preguntes als representants municipals van començar a arribar en tromba. Per què Llarena estava empadronat a Das si treballava a Barcelona? Què hi guanyava, amb això, el magistrat? Era una qüestió fiscal?

Els veïns defugien entrar en un tema escabrós per a la majoria. Els que viuen en el mateix edifici que Llarena, de fet, eviten parlar-ne quan se’ls pregunta sobre el famós jutge, i si algú té ganes de fer un comentari sobre ell, una mirada reprovatòria els frena i deixen la frase a mitges.

Fa un any va canviar de residència

Llarena va estar empadronat a Das fins l’abril del 2018. Fins dos anys més tard de marxar a Madrid per entrar a treballar al Suprem, per tant, no va demanar el canvi de residència. Ho va fer, doncs, després que apareguessin els primers incidents davant de casa seva, amb les pintades que va fer Arran i que uns mesos després, el setembre del 2018, voluntaris de Ciutadans van anar a netejar. La pressió social que es va generar al voltant d’aquest cas el va portar finalment a sol·licitar ell mateix el canvi el 19 d’abril de l’any passat.

Al poble, totes les veus consultades per l’ARA expliquen que les baixes al padró que hi va haver durant els últims mesos -de veïns que votaven al poble tot i viure en altres municipis de la comarca o fins i tot més lluny- van derivar del cas Llarena i les pressions que hi va haver des de bona part del món independentista per saber què feia empadronat al mig dels Pirineus un jutge que treballava i vivia a més de 600 quilòmetres de distància.