Remeis per al mal de ‘roaming’

Mentre les autoritats europees pressionen per suprimir el suplement d’itinerància quan fem servir el telèfon mòbil en un país diferent del nostre, i les operadores de telefonia s’hi resisteixen com un gat panxa enlaire, s’acosten un any més la temporada de vacances i l’hora de decidir entre quedar-nos incomunicats mentre som de viatge o tenir un ensurt quan rebem la factura en tornar. Per sort, hi ha diverses possibilitats per evitar que l’ús del mòbil a l’estranger ens costi un ronyó i part de l’altre.

La solució més senzilla per no patir el suplement d’itinerància és comprar una targeta SIM de prepagament d’una operadora del país que visitareu. Podeu fer-ho a l’aeroport un cop arribeu. Si esteu disposats a prescindir de les comunicacions mòbils clàssiques -trucades de telèfon i missatges SMS- durant el viatge, trieu una targeta de dades, sense minuts de veu ni missatges inclosos. Si disposeu d’internet mòbil podreu seguir parlant amb la gent de casa, fent servir les trucades de veu de WhatsApp, BBM, Google Hangouts o Skype. Això sí, comproveu abans de pagar que l’operadora no restringeixi aquesta mena de serveis i que la targeta sigui compatible amb telèfons europeus: a la Xina, per exemple, ho són les de China Unicom però no les de China Mobile.

Podeu posar la targeta en el telèfon d’un dels integrants del grup, activar-ne la funció de compartir internet (punt d’accés mòbil) i connectar-hi per wifi els mòbils de tots els altres viatgers, i així evitareu haver de comprar targetes per a tots. També podeu portar de casa -o llogar-lo allà, però haureu de deixar una fiança en dipòsit i tornar l’aparell abans de marxar- un dispositiu tipus MiFi que fa la mateixa funció sense ocupar cap dels telèfons. Tant en un cas com en l’altre heu de preveure el volum de dades que us cal contractar, que no hauria de ser superior a la suma dels consums de tots els usuaris quan sou a casa durant un període equivalent a la durada del viatge. Però, sobretot, si compartiu la connexió d’un mòbil, assegureu-vos que la targeta no té restringida aquesta funció, com és força habitual en les SIM de prepagament. I tingueu present que el telèfon que proporciona la connexió compartida consumirà molta més bateria del que és habitual. Si teniu una tauleta amb connexió mòbil, feu-la servir per a aquesta funció: com que la bateria és més grossa, us durarà més que la del telèfon.

Si no voleu -o per feina no podeu- prescindir de les trucades telefòniques, haureu d’optar per una targeta SIM més convencional, però no us convé comprar-ne una del país on aneu perquè hauríeu d’informar els vostres interlocutors del nou número i obligar-los a pagar trucades internacionals, o bé desviar-hi el vostre número habitual i pagar vosaltres la trucada internacional, que encara seria pitjor. També hi ha les opcions per a viatgers de les operadores espanyoles, però no són precisament generosos pel que fa al consum de dades. La solució són els serveis mòbils específics per a itinerància, que fan servir números virtuals d’altres països.

Rebre trucades sense itinerància

Un dels més populars entre els usuaris d’empresa és Truphone. A més d’oferir aplicacions mòbils per telefonar gratuïtament via internet a l’estil de Skype, també tenen targetes SIM que permeten telefonar i connectar-se a internet amb una mateixa tarifa local en els 66 països de l’anomenada zona Truphone, que inclou tot Europa -no només la UE-, els EUA, la Xina, el Brasil, Rússia, Mèxic i Austràlia, entre d’altres. A més, s’hi poden associar fins a vuit números de telèfon d’aquests països per rebre-hi trucades, un dels quals pot ser espanyol. D’aquesta manera, si hi desvieu el vostre número habitual, podreu atendre les trucades allà on sigueu sense pagar itinerància, i si el vostre contracte normal de mòbil inclou minuts de veu, els desviaments estaran inclosos perquè seran trucades locals. Si feu servir Truphone sovint, podeu adoptar-lo com a única operadora seguint un procés normal de portabilitat. El principal inconvenient de Truphone és que només s’adreça a clients d’empresa, als quals assegura que ofereix estalvis superiors al 80% en dades i al 70% en veu respecte de les tarifes amb itinerància.

També s’orienta als usuaris professionals l’operadora Call2World, que ofereix a Espanya el sistema de l’israeliana SimGo. En aquest cas es fa servir una targeta SIM virtual que va incorporada en una carcassa de 100 € per a alguns models d’iPhone i de Samsung Galaxy -una mica ortopèdica i, segons he vist en les proves, no del tot fiable- i proporciona cobertura local en gairebé 50 països, en els quals es gaudeix d’una tarifa única de veu i dades. Hi ha un pla bàsic que costa 10 € mensuals més 20 € per 300 megabytes de dades i 5 € per 50 minuts de veu, que es paguen només els mesos que es fa servir; també hi ha plans de 300 megabytes més 300 minuts per 50 € al mes, i del doble per 80 €. Els portaveus de Call2World m’expliquen que el seu client típic és el que cada any paga més de 800 € en itinerància.

Per als usuaris individuals hi ha l’opció de Toggle Mobile, una operadora virtual britànica del grup Lebara que ven per 5 lliures (uns 7 euros) una targeta SIM de prepagament i te l’envia per correu postal, obligatòriament carregada amb un mínim de 20 lliures. Aquesta targeta porta associat un número de mòbil del Regne Unit, però s’hi poden associar fins a vuit números més dels anomenats països Toggle : Espanya, Alemanya, França, Suïssa, Austràlia, Polònia, els EUA, Irlanda, Noruega, Suècia, Dinamarca i Irlanda, en els quals les trucades i les connexions a internet es paguen a tarifa local, sense suplement per recepció. Aquests números locals addicionals, que cal activar abans de viatjar, són gratuïts i caduquen al cap de 30 dies, però es poden conservar pagant 5 lliures a l’any: és el que he fet jo amb el meu número espanyol, al qual desvio el meu telèfon habitual quan viatjo. Les tarifes no són de les més econòmiques: 3 penics per minut de veu, 9 penics per SMS i 15 penics per megabyte. També hi ha paquets de dades des de 20 lliures per 1 gigabyte fins a 40 lliures per 3 gigabytes, uns preus que al Regne Unit es redueixen a la tercera part.