La renovació arriba a Foment, però no a Pimec
Cap d’EconomiaHi ha una dada preocupant que sovint passa desapercebuda: de totes les organitzacions empresarials i sindicals catalanes, no n’hi ha cap de presidida per algú que hagi guanyat unes eleccions en l’actual mandat. Els que arriben a president s’hi eternitzen fins que se’n cansen o, si pel que sigui s’han de substituir, el relleu es pacta entre les persones que tenen poder a l’organització. Així s’eviten les eleccions i tot segueix més o menys igual. Vaja, de tot menys democràtic.
La decisió de Josep González de continuar al capdavant de Pimec quatre anys més és pròpia d’altres èpoques, quan generacions senceres de catalans només havien conegut dos presidents: Jordi Pujol a la Generalitat i Josep Lluís Núñez al Barça. Es fa difícil de trobar arguments per justificar una presidència de 32 anys consecutius (que són els que complirà González al capdavant de Pimec quan sigui reelegit) per a qualsevol tipus d’organització, però especialment per a una patronal. Ara ja sabem que el canvi tecnològic revolucionarà (està revolucionant!) l’economia sencera. L’equip de González, justament, defensa que ell és el més ben preparat per liderar la transformació digital, però és lògic tenir reserves. Ja va afirmar fa uns mesos el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, que cal “preparar el jovent per a l’economia digital i dels ordenadors ”. Efectivament: és lògic tenir reserves.
Per cert, Foment del Treball, històrica rival de Pimec, no pot presumir de modernitat, però sí que es renovarà. El seu president actual, Joaquim Gay de Montellà, va introduir la limitació de mandats i al desembre, després de vuit anys, deixarà el càrrec. (Potser anirà a parar a una nova i estranya fundació que està creant Foment, però això encara no se sap.)
En un moment en què aquesta revolució tecnològica està començant a esclatar, en un moment en què moltes empreses es pregunten de què serveixen les patronals i organitzacions empresarials, un missatge de renovació és necessari. I si no hi ha renovació, que sigui perquè els membres d’aquestes entitats no ho volen. Les organitzacions haurien de fer el possible per facilitar la batalla electoral, no per evitar-la. Però, esclar: ¿qui té ganes de tirar-se pedres sobre la seva pròpia teulada?
