Renovar Lenglet hauria de ser una prioritat

PeriodistaSi una cosa va saber fer bé Robert Fernández al Barça va ser tenir olfacte amb els centrals. Sense comptar Yerry Mina, que va arribar de la mà de l'ex mànager Pep Segura, l’ex secretari tècnic blaugrana, gran coneixedor de la Ligue 1, la va encertar primer amb Samuel Umtiti i després amb Clément Lenglet. A despit d’apostes dubtoses com Txigrinski, Song, Vermaelen o Mathieu, per fi el club va trobar en aquests dos joves francesos, molt diferents entre si, una companyia decent i especialitzada per a Gerard Piqué.

Al costat del central català, i abans de caure en desgràcia per culpa d’una lesió de genoll molt mal gestionada, Umtiti es va guanyar una renovació milionària i una plaça a la França campiona del darrer Mundial. Ara Abidal i Planes busquen que algú el compri o que, com a mínim, pagui la seva fitxa en una cessió. Una pena. Mentrestant, Lenglet, menys espectacular però més professional que el seu compatriota, s’ha convertit en un dels marcadors més solvents d’Europa. L’exsevillista, autor del primer gol ahir contra el Nàpols –ja en porta quatre aquesta temporada– i d'un partit impecable en defensa, és un argument sòlid del Barça del futur. I no en sobren, precisament. Per això la seva renovació hauria de ser una prioritat.

Celebro que la direcció esportiva hagi convençut Eric García perquè torni a casa després de tres temporades d’Erasmus privilegiat al Manchester City de Guardiola. Si els anglesos rebaixen les seves pretensions, el central de Martorell tindrà una oportunitat d’or per seguir els passos de Piqué. Però, en paral·lel, el Barça està obligat a cuidar el que seria el seu company d’aventures a l’eix. Lenglet, un jugador madur de només 25 anys, es mereix una actualització de condicions. Cal posar fil a l'agulla. Potser no és necessari triplicar-li el salari com es va fer amb Umtiti fa dos anys, però sí tractar-lo com el que és: el defensa amb més projecció de l’equip.