El repte d’informar de manera rigorosa
SubdirectorEl dia que les dades del ministeri de Sanitat i les del departament de Salut van deixar de quadrar, molt al principi de la pandèmia, els periodistes vam saber que la nostra feina es complicaria molt. I així ha sigut. En aquests mesos no només hem viscut criteris diferents a l’hora de, per exemple, recomptar els morts (Catalunya fa servir un criteri més ampli i Espanya un de més restrictiu), sinó correccions de les dades sobre la marxa que deixaven desfasats els gràfics o impedien fer comparacions amb espais temporals passats.
Des d’haver d’esperar fins a gairebé les 12 de la nit cada dia per tenir les dades de Catalunya (una decisió que per sort van rectificar) fins a haver de treballar amb documents en PDF (un mètode molt pedestre que el ministeri encara manté de forma incomprensible), informar sobre les dades de la pandèmia ha estat una mena de gimcana on cada dia s’afegien noves dificultats (per exemple, buits d’informació d’alguna comunitat autònoma) o es detectaven incongruències.
Aquesta manca de fiabilitat de les dades, i els dubtes que ens generaven, ens ha obligat a treballar colze a colze amb experts de diferents rams (des d’epidemiòlegs fins a matemàtics, passant per enginyers) per poder oferir una interpretació el màxim d’acurada. La part positiva, que sempre n’hi ha, és que hem descobert que a Catalunya, Espanya i el món hi ha moltíssima gent que està treballant i analitzant les dades en temps real, en una mena de marató científica que recorda la cursa espacial dels anys 60, però sense que aquesta vegada hi hagi dos blocs oposats. A tots ells cal agrair la bona disposició a col·laborar amb els periodistes per ajudar-nos a entendre i comunicar millor el que està passant.
Sense respostes per a tot
Parlant amb ells hem après diverses coses. Per exemple, que les comparacions les carrega el diable (a causa de la disparitat de mètodes de recompte) i que no hi ha resposta (encara) per a tot. La nostra necessitat de construir un titular ha xocat sovint amb un “no tenim prou informació per respondre aquesta pregunta”, que ens demostrava que els temps de la ciència no coincideixen amb els d’un món comunicatiu àvid d’impactes i notícies.
Els redactors de l’ARA han preguntat i repreguntat, han emprenyat, s’han queixat i han qüestionat el relat oficial quan convenia. També han comès errors, de vegades, i els lectors ens han ajudat a corregir-los. I, evidentment, s’han emocionat quan han vist amb els seus propis ulls el drama del covid, per després explicar-vos-el.
El repte que planteja aquesta pandèmia per al periodisme és descomunal. I triomfarà qui millor expliqui les dades i també qui sigui capaç, amb rigor i professionalitat, de veure més enllà dels números i les xifres.
