Els residus, per als que se'ls treballen

Dilluns, quan anava a llençar els diaris al contenidor blau, vaig veure que hi havia un ciutadà a dins. Ja fa temps que el contenidor que em toca està desproveït d'aquesta mena de barbes plàstiques que fan el tancament de la boca. Si no, l'home s'hi quedaria atrapat, talment un lluç dins d'una nansa de pesca. Des de dins, el ciutadà buidava còmodament el contenidor i omplia el carro que havia deixat a la vorera. Vaig afegir els meus diaris a la seva collita.

Darrerament s'observa una gran professionalitat entre els remenadors d'escombraries. Al barri on treballo, al Poblenou, solen ser d'origen africà. Són nois joves, alts i forts, res a veure amb els furgadors de contenidors de fa uns anys. Els d'ara són autèntics especialistes en residus.

L'activitat dels arreplegadors no està ben vista pels ajuntaments. Diuen que les empreses de residus es veuen perjudicades perquè els furten bona part de la mercaderia.

Però un ajuntament no es pot vendre el que no es seu. Que jo sàpiga, els residus que produïm són nostres. A mi em cau més simpàtic aquest noi que em saluda quan li dono els diaris que no pas una empresa distant que no conec de res. Vés a saber si no la dirigeix Tony Soprano. I el dia de recollida de mobles i trastos vells m'agrada més veure com una parella d'enamorats amb rastes proven el sofà que llenço i s'hi fan un petó abans d'endur-se'l que no pas que el reculli un camió municipal. A més, recuperar és encara millor que reciclar.

El cas més clar és el dels aliments. Els supermercats els continuen llençant sense pietat als contenidors. No valdria més que aquests aliments, encara en bon estat, anessin a parar a un Banc d'Aliments, com proposen l'Ajuntament de Girona o les CUP de Vic? La crisi està canviant moltes coses. Els ajuntaments farien bé d'adaptar-se a l'activitat dels arreplegadors, i no al revés. Els residus, per als que se'ls treballen.