Per respecte a les dones, prou de prosa de regalims

BarcelonaGlossar la bellesa és una de les formes elevades de l’art. Però sota aquest pretext, determinada premsa perpetra de tant en tant peces que no deixen de ser objectificació de la dona pura i dura. Ho camuflen amb una prosa que es pretén elevada, però que no deixa de ser refistolament i regalim. Fa uns dies, Juan Abreu acomiadava Melania Trump a les pàgines d’El Mundo. Rere la lloa de la bellesa de l’exmodel, hi havia un missatge molt clar: la funció de les dones dels mandataris ha de ser, bàsicament, ornamental. Però l’autor encara anava més enllà, quan comparava Trump amb les dones espanyoles de la política: “La primera dama espanyola, per posar un exemple (i això és extensiu a totes les vicepresidentes i ministres espanyoles) destaca per la seva presència tosca i cartilaginosa i una absència total d'elegància, sensualitat i mèrits estètics”. Suposo que Abreu estaria content de viure en un país on les ministres s’escullen a Marina d’Or, Ciudad de Vacaciones, en biquini i amb Luis María Anson fent les funcions de jurat. El to ofensiu pujava uns quants graus quan deia: “Jo mateix, i estic segur que molts compartiran el meu sentir, preferiria tenir comerç carnal amb un dromedari a tenir-lo amb una d'aquestes dames, per la resta molt respectables, això sí”. No consta que l’associació de defensa dels dromedaris s’hagi mobilitzat. De moment.

La majoria de mitjans defensen formalment el feminisme. Però publicant textos així tiren per terra els esforços de les companyes que intenten canviar la percepció de la dona en l’arena pública.

PS: “Adriana Ugarte compleix 36 anys triomfant com a actriu, però sola en l'amor”, diu un titular d’Europa Press. Contraposició cruel: per molt que tingui èxit professional, Ugarte no serà completa fins que s'esposi, preferiblement amb un príncep blau.