Abans Kurosawa que el federalisme

BarcelonaLes pel·lícules del cineasta japonès Akira Kurosawa. Aquest va ser el primer tema de conversa d’un grup de militants històriques del PSC -“fundadores també”, matisava una- que van aplegar-se a la seu dels socialistes catalans per seguir la jornada electoral. I ho van fer, tal com va assenyalar una d’elles, la Gemma, després de comprovar que hi havia opcions de superar ERC a Catalunya. Quan la Gemma va veure que podien guanyar els republicans, va canviar-se per anar-se’n amb les seves companyes de moltes dècades de lluita compartida: “Si passem ERC, tornem a ser nosaltres. Hemos vuelto ”. Al final no va ser així. Al contrari, el PSC va allunyar-se en nombre de vots d’ERC i per això les sensacions del grup s’anaven fent més agredolces a mesura que avançava la nit. I això que la Gemma, abans de començar el recompte, havia clavat els resultats, vaticinant 120 escons. “Són bons resultats, però en una situació molt més complicada”, resumia preocupada abans d’admetre que “el federalisme està més lluny”.

Hi havia més nervis a les sales nobles del segon pis. “El Miquel ens matarà”, advertia una treballadora que demanava menjar per a l’equip de Miquel Iceta. Acabaven de sortir els resultats dels sondejos i algun estómac remogut necessitava omplir-se. Patates i pica-pica a corre-cuita. Un Iceta que en el seu discurs, sense la seva energia habitual, va deixar palès qui és l’enemic real a combatre del PSC: doble menció a l’independentisme abans de referir-se a l’ascens fulgurant de Vox. Paraules d’Iceta davant l’atenta mirada de les històriques socialistes, a qui almenys, a falta de federalisme, els quedarà Kurosawa i els seus set samurais, potser una metàfora del que ara tocarà fer davant Vox.