Retrat robot de com ha de ser el pròxim entrenador del Barça

BarcelonaNo hi ha –ni probablement hi haurà– consens total amb el nom del pròxim entrenador del Barça per seguir l’estela de Luis Enrique a partir de la temporada 2017-18, però si preguntes pel Camp Nou, qui més qui menys té una idea de quines característiques ha de reunir l’inquilí de la banqueta blaugrana. Sembla clar que hauria de ser un tècnic que garantís una aposta ofensiva, que es basés en el model de joc conegut a la casa –per tant, li compta haver tingut certa complicitat prèvia en el club en l’etapa de jugador–, que tingués prou personalitat per assumir el càrrec… I, a partir d’aquí, s’amunteguen molts més atributs que configuren una mena de retrat robot del que ha de tenir un entrenador del Barça.

1. Coneixement del joc del Barça

És el requisit bàsic: que l’aposta pel nou tècnic garanteixi la cura per un futbol “molt especial”, fent servir la definició de Gerard Piqué sobre l’estil del Barça. “Anar a buscar un entrenador que participi de la filosofia de joc implantada per Cruyff incrementaria les opcions del Barça d’allargar l’etapa d’èxits”, apunta Martí Perarnau. No és només qüestió de trobar perfils d’entrenadors que ataquin molt i ataquin bé, sinó que es tracta de trobar qui torni a situar el FC Barcelona al capdavant dels elogis futbolístics mundials. El llistó no és senzill de superar, perquè en l’imaginari blaugrana encara està molt fresc el record de l’era Guardiola, amb la comunió de Busquets, Iniesta i Xavi al mig del camp. El repte es aproximar-s’hi, sense ells en aquella plenitud.

2. Tenir personalitat

Justament Pep Guardiola, un dels primers a reaccionar a l’anunci de Luis Enrique ahir dimecres, va lamentar la marxa de l’asturià perquè li veia “la personalitat i el caràcter” perfectes per dirigir el Barça. Per asseure’s a la banqueta del Camp Nou cal capacitat per liderar un vestidor d’alta exigència, per resistir la pressió dels mals moments i per arrossegar l’afició amb carisma. És la fórmula que ha marcat les millors etapes del club, amb perfils com Rinus Michels, Johan Cruyff, Louis Van Gaal, Pep Guardiola i, ara, Luis Enrique.

3. Equilibrar el trident

Una de les coses que més ha desgastat Luis Enrique és la “recerca incessant de solucions”, aquest mal de cap constant que un tècnic té per fer rutllar el seu equip. L’actual Barça no flueix com en la primera ni com en part de la segona etapa de l’asturià, i està patint per trobar l’equilibri. La balança, amb els tres punyals a dalt, pesa massa en favor del trident, i ha descompensat altres aspectes del joc. Això, sumat a la pressió cada cop més alta dels adversaris, complica la feina d’atacar sense ser excessivament directe. La responsabilitat immediata del nou tècnic serà tocar la tecla adequada per tornar a fer viatjar l’equip agrupat –com s’intenta recuperar ara amb el canvi de sistema–, sense que sembli que l’equip deriva a un 8+3. El periodista Oriol Domènech hi està d’acord. “Qui vingui haurà de ser molt ric tàcticament i tenir moltes variants”, assegura.

4. Moure’s des de la credibilitat

És un atribut que se solapa amb les demandes 2 i 3, però té entitat pròpia: caldrà que el pròxim entrenador del Barça tingui prou ascendència amb el vestidor com per seduir-lo amb nous missatges, per oxigenar-lo. Una part del gruix de la plantilla és sensible a seguir les directrius de qui acabi sent l’entrenador, però la part veterana agrairà que, qui arribi, tingui un discurs fonamentat en èxits anteriors. Que sigui creïble, que sigui atractiu. Serà especialment important si l’equip acomiada l’era Luis Enrique amb títols: captivar un grup des de la derrota, com han hagut de fer l’asturià després de Martino o Guardiola després de Rijkaard, és relativament senzill; fer-ho quan l’etapa encara ha donat èxit, reclama més credibilitat al tècnic. I això, d’inici, es té o no es té.

5. Dominar l’entorn

Va lligat amb el segon punt, però va més enllà de l’ecosistema purament d’entrenador. La necessitat de conèixer el Barça traspassa les línies del terreny de joc i s’amplia a la gestió de l’entorn: premsa, despatxos, afició. L’entrenador del Barça ha de ser capaç, d’una banda, de viure aïllat i en una bombolla per poder fer la seva sense estar condicionat pels alts i baixos de l’anàlisi exterior, i, de l’altra, ha de tenir molt present que serà des de fora com s’avaluï la seva tasca de cara a dins. Tenir el vistiplau de l’entorn és una garantia d’estabilitat per a l’equip, a la llarga, i això també s'ha de cuidar des de les intervencions públiques. Pel tarannà del club, un entrenador del Barça no podrà ser només entrenador, haurà de ser més que un entrenador.

6. Aposta pel planter

En un entorn extremadament exigent, és difícil tenir la paciència adequada per donar temps que els futbolistes més joves, especialment els del planter, acabin de formar-se per ser vàlids a l’elit. Competir cada tres dies reclama fer rotacions, però haver de guanyar cada partit deixa poques portes obertes al rodatge dels més inexperts. Ho estan pagant, ara, homes com André Gomes, Denis Suárez o Rafinha, i indirectament jugadors com Munir o Samper, cedits al València i el Granada. Si el nou tècnic té l’habilitat d’incloure en els seus plans els joves que pugin de la Masia, l’equip guanyarà en identificació. La referència d’un onze íntegrament format per futbolistes del planter –o el podi de la Pilota d’Or- és recent i és l’horitzó que omple d’orgull el Camp Nou. Cal unir-hi, però, que arribi un tècnic amb ganes d'apostar pel jugador fet a casa i que aquest futbolista tingui la qualitat necessària.