Revolució o cop d’estat?
PeriodistaA la vista dels primers recomptes de les eleccions del 25 de novembre del 1917 a l’Assemblea Constituent russa, Lenin veu clar que les ha perdut. Els bolxevics amb prou feines arribaran al 25% dels vots, mentre que la suma dels socialrevolucionaris i els menxevics superarà el 55%. Aquelles eleccions, convocades a contracor, se li han girat en contra. Però Lenin sap que el poder continua a les seves mans. La majoria dels vots bolxevics provenen de les ciutats industrials, i els vots dels adversaris són els de la immensitat rural russa. I Lenin torna a engegar la tècnica del cop d’estat. Si la primera fase colpista havia liquidat la Revolució de Febrer, democraticoburgesa, per proclamar la Revolució d’Octubre, proletària, la segona urpada deixarà en no res la legitimitat del sufragi universal.
Just reunit el plenari constituent el 18 de gener del 1918 al Palau Tàurida de Petrograd, els bolxevics presenten una moció hostil a la legitimitat de l’assemblea. La moció és rebutjada. Els diputats bolxevics surten del plenari per fer plans per a l’endemà, 19 de gener del 1918: quan els diputats arriben al Palau Tàurida se’l troben tancat i encerclat de guàrdies amb metralladores i artilleria de campanya. Aquesta seria l’última seqüència del cop bolxevic i el començament no pas d’un procés constituent, sinó de la dictadura i la guerra civil.
A l’URSS -encarnació institucional de la Revolució d’Octubre- l’ensorraria al cap de set dècades una altra sacsejada violenta contrària a la democratització impulsada per Gorbatxov: el cop d’estat comunista -fallit- del 18 d’agost del 1991 obriria a Rússia el camí del capitalisme.
