Independència cosmopolita
El moviment social i polític per a la independència de Catalunya forma part d'un corrent crític contra la forma d'estat construïda al llarg dels darrers segles. És un moviment històric que té com a estratègia trencar amb una metodologia política dominada per l'estat nació, i una manera de qüestionar la centralitat del seu monopoli de la violència legítima. El cosmopolitisme és la seva força motriu real.
El cosmopolitisme hauria de tenir molta més presència narrativa pública. El seu pilar és que la defensa del dret i la Constitució basant-se en una identitat nacional és injustificable avui dia. L'independentisme ens demana que problematitzem aquest vincle, teoritzat per E. Renan fa segles, entre sobirania nacional, dret, política i societat. Ens convida a buscar nous paràmetres de vinculació que vagin més enllà d'una suposada identitat nacional compartida. A més, en aquests temps en què les nostres societats són cada cop més diverses en origen, aquest moviment cosmopolita té una base empírica evident que no podem menysprear.
De fet, la violència dels estats basada en la sobirania nacional està fent molt de mal a Europa en aquests moments. I situant la reivindicació de Catalunya en aquest corrent més ampli, Europa probablement podria ajudar a donar-li una legitimitat més internacional.
Aquí el lector pot veure-hi una aparent paradoxa: ¿com es pot pretendre qüestionar aquest fonament d'estat nació amb uns arguments de sobirania nacional catalana i, per tant, amb els mateixos paràmetres de legitimitat que es pretenen desarticular? És aquest xoc entre dues sobiranies nacionals, o el d'una sobirania fragmentada, el que s'ha d'evitar. Aquest marc narratiu és el que hi ha darrere la construcció de dues Catalunyes enfrontades. Fins i tot, el que explica l'emergència de Vox en el sistema polític, o la catalanofòbia / hispanofòbia que patim en l'espai públic. Per això opino que aquesta paradoxa ha de dissipar-se per avançar en aquesta dinàmica històrica.
El cosmopolitisme pot oferir una base legitimadora més adequada per situar millor el moviment encapçalat per Catalunya en la geografia reivindicativa a Europa contra la manera com els estats continuen legitimant les seves pràctiques polítiques. Aquest moviment crític és únic. Per consolidar-se i avançar, necessita situar més explícitament el seu cosmopolitisme per damunt de qualsevol bandera estelada. Així potser es podrà ampliar l'anhelada base social. Això significa basar el moviment crític reivindicatiu en valors universals de drets humans i democràtics, en el reconeixement de la diversitat i la interculturalitat com a base de relació entre les persones de diferents ideologies i identitats nacionals. En la meva opinió, cada cop que el moviment vol reforçar les seves reivindicacions amb arguments de bandera, en lloc de fer un pas endavant retrocedeix, perquè segueix reforçant la crítica de la fractura social, de l'existència d'una societat dividida que tant alimenta les forces antiindependentistes.
El cosmopolitisme pres seriosament com a font legitimadora del moviment independentista, només utilitza valors i principis humans i universals. De fet, és el que avui en dia està consolidant moviments globals contra el canvi climàtic, per exemple. Això implica que el sentiment de pertinença a una societat no necessàriament ha de passar per una identitat nacional, sinó per l'estima al territori, a la ciutat, a l'espai públic comú, i per compartir uns valors universals. De fet, per a mi, la manera com el moviment independentista es deslligui d'aquest nus nacionalista determinarà el seu èxit històric, i probablement el reconeixement europeu i universal.
Catalunya pot liderar aquest moviment cosmopolita a Europa, perquè la mateixa Europa té necessitat de reforçar la seva identitat amb valors universals que estan sent trepitjats en aquests moments pels estats elefant davant dinàmiques socials que escapen del seu control, per la seva impredictibilitat i complexitat geo-política (pensem en els moviments migratoris del Mediterrani, l’àrea mes mortal i conflictiva del planeta, segons el Global Peace Index 2018). Així probablement hi tindran cabuda els independentistes no nacionalistes, és a dir, els que reivindiquen una independència cosmopolita i un canvi de règim polític basat en valors universals republicans. De fet, aquest cosmopolitisme és el que pot establir les bases de la Catalunya del demà, on la democràcia, els drets humans, el reconeixement de la diversitat i la interculturalitat –amb una sòlida cultura pública comuna per viure junts com a pilar bàsic de patriotisme i sentiment de pertinença– són les màximes estrelles que poden enarborar. El moviment històric independentista ha de desmarcar-se de qualsevol reivindicació nacionalista si vol tenir èxit.