Ricky Rubio: “Ara veig que la vida és molt més que només bàsquet”

BarcelonaEl campus de Ricky Rubio va com un tro. La cita d’El Collell, que se celebrarà de l’1 al 7 de juliol, arriba a la desena edició i amplia a 300 el número de nens inscrits, mentre que la de Madrid, que tindrà lloc del 9 al 14 de juliol, es consolida amb una segona edició.

La gent que et coneix diu que has madurat molt. N’ets conscient?

I tant. Ho noto i veig que he arribat a un punt de maduresa diferent. Hi ha un moment en què la vida et canvia i a mi m’ha arribat ara.

Això es trasllada a la pista? Té a veure amb el fet que hagis fet la teva millor temporada?

Sí, sens dubte. Quan estàs bé personalment, estàs més tranquil. Com jugues és un reflex de com estàs. Arriba un moment en què aprens dels teus errors i de les coses que t’han anat bé per millorar. Les coses es veuen diferent amb el pas del temps.

Per què s’ha produït aquest canvi?

És una barreja de moltes coses, no en pots dir només una. No he canviat gaires coses de les que feia, però he anat evolucionant pas a pas per poder millorar. Abans volia fer les coses i tenir el resultats immediatament. Ara he sigut pacient per aconseguir que el joc vingués a mi en lloc d’anar jo cap a ell. És una cosa que he après amb el pas del temps: a no ser excessivament crític amb mi mateix. He rebut crítiques, però el més crític era jo, i arriba un moment en què corres el risc de creure’t les teves pròpies crítiques i que aquestes es vegin reflectides a la pista. No només parlo de bàsquet sinó de l’aspecte personal. Això ha fet que millorés la meva vida i fos més feliç. Crec que encara tinc molt més bàsquet per oferir, que encara no he arribat al meu punt màxim com a jugador, i això és una de les coses més motivadores que puc tenir.

T’has integrat molt bé als Utah Jazz i a la ciutat.

Les coses es fan tan bé que és fàcil sentir-s’hi còmode. Estic molt content d’haver anat a parar a un equip que controla i cuida els detalls. Et sents molt acompanyat. Amb l’entrenador he tingut una connexió molt bona des del principi i m’ha ajudat en moments no tan bons. Ara podem dir que ha sigut una temporada d’èxit, però durant alguns mesos l’adaptació em va costar una mica i ell va mantenir la confiança en mi. Això ha permès que pogués treure totes les coses bones que porto dins.

Els nord-americans destaquen com t’has implicat en la comunicat local.

Som afortunats i tenim una plataforma que ens permet arribar a moltes persones i ajudar-les. Després de la mort de la meva mare em vaig voler implicar en aquest sentit. Quan estic còmode jugant també em sento còmode a fora. I a l’inrevés. Això fa que pugui tenir temps per a tot i sentir-me amb el dret de voler fer un pas més i no només ser un jugador de bàsquet. Vull ajudar molta gent, és un dels objectius que tinc. M’agradaria tenir una fundació pròpia.

Et poses terminis?

Quan la meva mare va tenir càncer, una de les coses que em deia és que nosaltres havíem sigut afortunats de visitar els millors metges, però no tothom ho pot fer. A ella li agradaria que jo que tinc el poder d’ajudar més gent ho fes. Fins ara no m’havia acabat de posar al 100%, però per fer les coses com a mi m’agrada m’he d’involucrar al 100%. Sempre havia pensat que ho faria quan em retirés perquè li dedicava el 100% del meu temps al bàsquet, però ara veig que la vida és molt més que només bàsquet. Si t’organitzes bé, hi ha temps per a tot. He parlat amb el meu equip i aquest any m’agradaria poder inaugurar la fundació. No serà només meva, sinó que serà de tots. Quan he ajudat altres fundacions, sentia que ajudava però no me’n sentia partícip del tot, i vull que tothom senti que aporta el seu gra de sorra i que se l’escolta. Sentir que amb el que fem ajudem algú.

Entén-me la pregunta: ha deixat el bàsquet de ser el més important?

Sí! No diria que és menys important, però altres coses han agafat més importància. Això també m’ha ajudat a veure el bàsquet de manera més divertida. Quan tens 14 anys, no veus res més que el bàsquet. Arriba un moment en què t’ofegues. El bàsquet no m’ha deixat d’agradar, però he vist que hi ha altres coses que també m’agraden. Aquesta perspectiva ha ajudat a fer que el bàsquet m’anés millor.

Quin estiu t’imagines?

Ja estic recuperat de la lesió i estic entrenant bé. És un estiu clau. Si vull fer un pas endavant, l’he de fer de manera definitiva. Per assentar-me a la NBA he de ser constant. Tinc molta motivació. Treballaré amb el Raül López i el Toni Caparrós per no arribar tan ofegat a la recta final de la temporada. Vull arribar al moment més important de la meva carrera en un estat òptim.