Irene Rigau i Joana Ortega compareixen avui davant la justícia acusades d’un delicte de desobediència. Desobediència a qui? Doncs al Tribunal Constitucional, que havia emès una resolució contrària a la celebració de la consulta del 9-N.
Semblaria que som davant l’actuació d’un dels poders de l’Estat, el poder judicial, que en ús de les seves atribucions i obligacions està perseguint el delicte, i partir d’aquí deixar que Mas, Rigau i Ortega fossin condemnats o declarats innocents. Això seria així si estiguéssim parlant d’un judici normal i la justícia hi actués amb l’absoluta independència que se li suposa. Però no és així.
No és així, perquè cal recordar que la Fiscalia va anar arrossegada, per ordre del govern espanyol, a presentar la querella contra el president Mas. Dos dies després del 9-N, l’11 de novembre, la presidenta del PP de Catalunya, res a veure amb la Fiscalia, se’n va anar a Telecinco i va anunciar que la querella es presentaria en qüestió de minuts. Se’n recorden?
Alícia Sánchez-Camacho: “Se traspasó una línea roja que fue el incumplimiento de la resolución del TC que prohibía al gobierno liderar ese simulacro antidemocrático, y por tanto la querella que hoy mismo, esta mañana, se va a formalizar tiene unas bases jurídicas muy sólidas. Se puede estar hablando de tres tipos delictivos”.
Això era l’11 de novembre. Doncs bé, no va ser fins al dia 21, deu dies després d’aquesta aparició televisiva, que la Fiscalia General de l’Estat va presentar la querella. I és que el fiscal en cap de Catalunya va haver de presentar la denuncia per ordre del fiscal general del Estat, perquè el fiscal en cap de Catalunya i els vuit fiscals que componen la junta a Catalunya no volin a acusar el president de la Generalitat.
Recordaran que van ser dies de gran estupor a Madrid. Rajoy havia promès que la consulta no se celebraria. I quan va arribar el 9-N, era tan imparable la força de 2,3 milions de persones anant a votar que l’estat espanyol va entendre que no podia produir la imatge que l’hauria enfonsat davant tot el món, que era la policia emportant-se les urnes. Després d’uns dies de vacil·lació, es va acabar imposant la idea que ja n’hi havia prou de burlar-se de l’estat de dret i el govern va collar el Fiscal –el fiscal és nomenat pel govern espanyol i en depèn–, el fiscal va collar els seus col·legues catalans i la maquinària judicial va començar a córrer, fins arribar al dia d’avui.
Hi ha una segona raó per la qual afirmem que aquest és un judici polític. El govern espanyol sap que, tècnicament, Mas, Rigau i Ortega poden ser fàcilment declarats innocents, perquè no van rebre cap requeriment urgent per desistir d’organitzar la consulta. Fixin-se si el govern espanyol sap que Mas té molts números de ser declarat innocent, que ha acabat fent un numeret: reformar el Tribunal Constitucional perquè el TC pugui sancionar algú. És a dir, com que veu que Mas se’n pot sortir, com que no confia en l’actuació independent de la justícia, reforma, sense consens, el TC i li dóna una potestat insòlita en un Tribunal Constitucional, tan insòlita que ara, si el president del TC volgués, podria destituir el president del govern espanyol. Podria fer-ho. Per això afirmem que aquest és un judici polític.
El govern espanyol pretén cobrir amb una aparença de justícia el que no és altra cosa que una resposta política a la golejada monumental que va suposar donar la paraula a un país a les urnes. Sí, el 9-N el govern espanyol van acabar evitant la foto de la policia retirant les urnes. Però veure avui Rigau i Ortega pujant les escales del Palau de Justícia és el mateix que si aquell dia s’haguessin retirat les urnes per la força. És igual de denigrant. És infantil: és pretendre negar que hi ha un problema tapant-se els ulls. És contra els signes dels temps: la societat s’ha empoderat. Qui no ho entengui, no podrà governar. Qui es vulgui tapar amb jutges i policies serà superat pel corrent de la història. La mateixa història que va donar aquell punt de seguretat a la veu d’Artur Mas per afirmar, a la biblioteca de l’escola on va anar a votar: “Si la Fiscalía quiere conocer quién es el responsable de abrir los colegios que me miren a mí, el responsable soy yo y mi Gobierno”.