Riqui Puig, el futbol amb les idees clares

BarcelonaEl 1987, Carlos Puig va viure un dels millors moments com a futbolista. El Terrassa va golejar per 2-5 el Barça C al Miniestadi i va aconseguir l’ascens a la Segona Divisió B amb una assistència de gol seva. Carlos Puig (Terrassa, 1964) va ser feliç a pocs metres del Camp Nou, on 31 anys més tard el seu fill Riqui va debutar en partit oficial amb la samarreta del Barça. “A casa sempre li hem dit que cal tenir els peus a terra i ell ho té clar, per això va aprovar la selectivitat. Però costa poder compaginar els estudis amb el futbol de primer nivell, i per això estem contents que el Barça li ofereixi la possibilitat de fer un mòdul d’estudis de màrqueting, perquè no es quedi tancat en la bombolla del futbol”, explicava als micròfons de RAC1 Puig, que va jugar fins als 23 anys amb el Terrassa abans de deixar l’equip per centrar-se en els negocis familiars, al sector del tèxtil. Puig, que havia estudiat filologia anglesa mentre jugava al club vallesà, va tenir sempre clar que el seu fill Ricard jugaria, però no el va poder inscriure al Terrassa perquè en aquella època el club terrasenc vivia una greu crisi que va afectar-ne el futbol base. Riqui Puig, doncs, va acabar al Jabac, un dels millors clubs formatius de Terrassa, on el Barça l’acabaria descobrint. I es tancava el cercle. “El primer cop que vaig ser al Camp Nou tenia tres anys, és un somni fet realitat”, recordava el migcampista després de debutar al Barça donant una assistència de gol en el partit contra la Cultural Lleonesa. Els Puig, terrasencs que van marxar a viure a Matadepera, on encara viu el Riqui, sempre havien respirat barcelonisme. I, curiosament, l’altre gran record del pare va ser quan el Terrassa va derrotar per 2-1 a la Copa del Rei l’Espanyol de Javier Clemente, el 1986, un equip on jugava un tal Ernesto Valverde que va entrar a la segona part per donar l’assistència de l’únic gol blanc-i-blau. Carlos Puig va jugar tot aquell partit i va derrotar l’home que tres dècades més tard faria debutar el seu fill.

Un somni blaugrana

Riqui Puig va arribar al Barça per incorporar-se al Cadet B, on ràpidament va començar a impressionar per la seva manera de llegir el joc. “Sempre està ben situat, sempre posa bé el cos per rebre la pilota, és l’estil de sempre del Barça”, admet Dani Garcia Lara, exjugador del Barça, el Madrid i el Saragossa. “Cal entrenar-se durament, cal aprendre, però de tant en tant veus jugadors que ja saps, al segon, que tenen ADN Barça”, afegeix un home que va passar molts anys a La Masia, Lluís Carreras. Per a Riqui Puig, amb tot, no ha sigut fàcil obrir-se camí fins al Camp Nou. I, de fet, sap perfectament quin és el seu lloc ara mateix. Per això, quan encara anava suat amb la samarreta que no va voler intercanviar-se amb cap jugador de la Cultural, per guardar-la de record, va deixar anar: “Ara toca pensar en el pròxim partit i anar a guanyar a Badalona”, en referència al partit següent del filial blaugrana.

Dubtes sobre el futur

Aquest últim estiu els Puig van rebre diferents ofertes per anar a l’estranger. Clubs que li oferien millor sou i li prometien minuts al primer equip. Després d’haver passat dues temporades al juvenil B, en lloc de saltar al juvenil A al cap de 12 mesos, i de saber que dins el Barça no tothom veia clar l’aposta per un jugador amb poc físic, els Puig van posar damunt la taula tots els elements per decidir què fer: “El seu somni és jugar al Barça, no cal dir res més”, deia Carlos Puig, que va voler agrair el suport rebut pel club per garantir que la història d’amor del seu fill amb el Barça continua. Però com sol passar en el futbol formatiu, el camí no ha sigut fàcil i, per moments, Puig va estar a prop de ser una víctima més d’un debat que els últims anys volia portar el joc del Barça cap a un terreny més físic i vertical. Un estil en què un jugador baixet però llest no semblava encaixar. Puig, que ja va impressionar durant la gira d’estiu i també a la Lliga de Campions juvenil, ha entrat amb bon peu al vestidor, on els veterans l’han beneït. “És un jugador molt llest, dels que disfruten jugant i s’ha fet amb tothom”, deia Carles Aleñá sobre el seu company de vestidor. Aleñá i Puig, de fet, ara mateix són les dues grans apostes de La Masia per mantenir viu el vincle entre el futbol formatiu i el primer equip.

“Ha sigut com jugar a la Play”, feia broma dimecres el migcampista, en referència a un dels videojocs més famosos de futbol. “Jugar al Camp Nou és increïble. Vull fer-ho bé per agrair la confiança. Molts nens somien tenir aquesta oportunitat, així que cal disfrutar-ho i jugar amb una rialla”, afegia abans d’explicar com havia fet l’assistència de gol. “Són coses que et surten... He vist la desmarcada de Denis Suárez i he picat la pilota per assistir-lo”. Li havia sortit de dins. Puig sembla destinat a jugar al Camp Nou.