El risc de la banalitat
Dos casos menors, com la retirada de la Medalla de la Ciutat de Barcelona a Heribert Barrera o la gracieta del president Torra de fer exhibició d’erudició, acudint a una expressió popularitzada per Joaquim Ventalló - tros de quòniam - per insultar Sánchez, demostren la banalitat de les actuacions construïdes sobre la dialèctica dels bons i els dolents, una cultura de la confrontació més preocupada en trobar enemics que en apostar per donar volada crítica a les posicions pròpies. Senzillament es banalitza el que es vol denunciar, sense engrandir les idees pròpies.
El racisme, la xenofòbia, són formes de corrupció de l’esperit que mereixen el menysteniment pel mal que en nom d’elles s’ha fet a les persones, però també són testimoni de la contaminació dels esperits que determinades ideologies i creences han portat a les nostres societats. I són els seus promotors els que s’han d’endur la condemna més absoluta. Sobre ells, que caigui la ignomínia, que se l’han guanyada a pols. Si comencem a rastrejar frases indignes d’uns i altres, podem acabar amb una nova modalitat de la caça de bruixes, de la mateixa manera que insultar l’adversari pot arrencar aplaudiments dels incondicionals però no ajuda a donar estatura política.
La condemna de la cultura de prejudicis per raó d’origen, raça, sexe o condició és una batalla ideològica permanent. Una batalla que s’ha de lliurar en el terreny de les idees. I que, com és propi d’una cultura de la llibertat d’expressió, ha de condemnar els crims, no les paraules. Però convertir la correcció política en una frontera infranquejable, posant la lupa sobre el que s’ha dit, sense discriminar els que han fet de la idea una acció dels que simplement veuen el món d’aquesta lamentable manera, és extraordinàriament perillós per a la causa de la llibertat. I, com estem veient en molts llocs del món, acaba servint per reforçar les posicions xenòfobes i racistes que es denuncien. És evident als EUA, on el Partit Demòcrata, incapaç de connectar amb les classes populars, no ha sabut fer el vincle entre la frustració d’una part de la ciutadania i l’adhesió a la barbàrie del ressentiment, i els ha deixat en mans d’un salvatge com Trump.