Ritme britànic en el debut de Luis Enrique

BarcelonaCom a mínim hi va posar una marxa més que al Mundial de Rússia. O un parell, fins i tot. L’era de Luis Enrique Martínez a la selecció espanyola es va estrenar amb un triomf de prestigi contra Anglaterra a Wembley, que li dona els primers tres punts a la Lliga de les Nacions de la UEFA. La roja, sacsejada per l’esperit fresc i agressiu del nou tècnic, que va posar el seu segell en l’alineació, va reaccionar de seguida al gol inicial de Rashford i va capgirar el marcador amb les dianes de Saúl Ñíguez, primer, i de Rodrigo a la mitja hora. La segona part, amb l’efecte de l’estrena més rebaixat i un punt menys d’energia física que un rival més rodat, va convertir en un exercici de resistència l’esforç espanyol per retenir l’1-2, un resultat que va perillar fins als últims compassos -i es van haver de jugar deu minuts per sobre dels 90, per compensar el temps perdut per la lesió de Luke Shaw, que va retirar-se en llitera després d’un esfereïdor cop de cap a la gespa-. Fins i tot hi va haver temps perquè l’àrbitre anul·lés un gol anglès en considerar que Welbeck feia falta a De Gea quan tenia la pilota a les mans. Encara van quedar més pilotes penjades a l’àrea per defensar, fins a sentir els tres xiulets del col·legiat que van alleugerir els nervis de la banqueta espanyola. Al final, somriure i abraçada de Luis Enrique amb la seva mà dreta, Robert Moreno.

Més energia en atac

La satisfacció anava més enllà dels tres punts i valorava les bones sensacions que, durant molts minuts, va transmetre la selecció espanyola. Potser per allunyar-se del ritme lent i poc profund que havia frenat Espanya durant el Mundial, o potser pel fet de jugar ahir contra Anglaterra, la roja va ensenyar una nova ànima. Més dinàmica, més vertical, més ambiciosa. Més Luis Enrique -i més el que pretenia ser l’equip mentre l’entrenava Lopetegui-. Amb la sensibilitat d’anar d’àrea a àrea de Saúl per dins, completant triangle amb Busquets i Thiago, i les ruptures constants i decidides amb què Rodrigo agitava un atac ja dinamitzat per Iago Aspas en punta, l’equip espanyol va trobar camins ràpids cap a la porteria anglesa. Les pujades de Carvajal per la dreta eren una bona solució quan l’equip acumulava passades i captava l’atenció local pel costat esquerre, des d’on Isco mirava d’influir. Al darrere, Nacho i Ramos de centrals i Marcos Alonso al lateral esquerre van protegir un De Gea que va reconciliar-se amb la fluixa actuació de fa uns mesos a Rússia.

Els retocs, sobre la marxa, també van insinuar les noves línies mestres de Luis Enrique, que va donar minuts a Sergi Roberto al mig del camp -va entrar per Thiago-, a més de comptar amb Marco Asensio i Íñigo Martínez.