El River Plate, en tres claus
La intensitat defensiva en pocs metres dels argentins, la disciplina amb què es repleguin i l'èxit de la seva transició ofensiva determinarà la final
BarcelonaQui hagi vist el River Plate-Hiroshima Sanfrecce segurament s'endurà una visió estranya del rival del Barça a la final del Mundial de Clubs. Els argentins van digerir malament el favoritisme de l'eliminatòria i, obligats a portar el pes del partit, van donar símptomes de falta de pla ofensiu i baix ritme de joc. En el seu duel contra el Barça, sembla difícil que tornin a ser un equip tan inestable o tan fred com van ser-ho contra els amfitrions. De fet, no seria estrany que els del 'Muñeco' Gallardo facin lluir la seva naturalesa més agressiva i més passional. Per aquí podrien anar els trets de la final a Yokohama:
Energia defensiva
Voldrà ser un equip paparra que no deixi jugar el Barça
En la final de la Copa Libertadores contra el Tigres mexicà, el River Plate va donar mostres d'una contundència defensiva que intentarà tornar a imposar contra el Barça diumenge. Els argentins buscaran ser aquell equip agressiu, enganxifós i sòlid, que talla el ritme i no deixa jugar còmodament des del principi.
Estructurats en un 4-4-2 (o 4-3-1-2 com dimecres), no sortiran a tancar-se al darrere però la seva pressió tampoc serà excessivament alta. El més probable és que comencin a actuar a partir de tres quarts de camp, orientant amb les dues puntes la sortida dels centrals blaugranes per on més els convingui.
Acumular gent a prop de l'àrea
Ajuntar les dues línies de quatre pot ser la millor opció
Contra l'Hiroshima no van haver d'exhibir la seva fortalesa defensiva, però en altres escenaris sí que han demostrat ser un equip que accepta el replegament amb disciplina. Es recull en dues línies de quatre jugadors i despenja els seus dos davanters. Contra el Barça podria ser el pla ideal, per amenaçar els blaugranes amb contraatacs potencials i, a més, perquè l'estructura defensiva els hauria de protegir dels atacs catalans, sobretot si els orienten per fora amb els laterals.
L'interrogant serà de quina manera resistirà l'ordre per dins del River a les combinacions blaugranes, si Iniesta i Rakitic aconsegueixen guanyar l'esquena dels dos pivots.
Si l'acció progressa i s'aproxima a l'àrea, la impulsivitat dels centrals pot obrir forats a la mobilitat de Suárez. L'Hiroshima va estar a punt de penalitzar els errors posicionals de Balanta i Maldana.
Deixar pocs metres a la seva esquena sembla el millor pla, fins i tot contra un Barça a qui li puguis regalar la possessió de la pilota i que potser no tindrà Neymar ni Messi (o els tindrà lluny del 100%) per explotar amb metres, perquè la transició defensiva no és un aspecte del joc que el River domini especialment. Si no actua bé sobre la pèrdua, pateix quan l'amenacen a l'espai que ha deixat la pujada del lateral.
Millor contraatacar
Sortir en carrera sobre la pèrdua serà l'aposta principal
Jugar contra el Barça eximirà el River d'haver d'agafar el paper protagonista, com va tocar-li fer contra els japonesos dimecres. En aquest context, es perd en moviments de recolzaments que alenteixen el ritme de joc en la sortida i el fan poc profund si no és amb joc directe sobre Alario. A més, l'encallen a l'eix central, on acumulen la majoria dels seus jugadors. Serà difícil que aquestes situacions es donin contra un Barça que pressionarà a dalt.
La principal carta ofensiva dels argentins serà el contraatac, on tindrà especialment dues apostes: el joc directe sobre la carrera de les seves dues peces d'atac o la capacitat expansiva de Carlos Sánchez, que podria aparèixer per la banda dreta o entre línies.